“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
Hui estem tenint sol des de les 06:38 hores fins a
les 21:30, exactament igual que ahir, en este aspecte el dia de hui no serà
diferent del d'ahir.
Fa dies que estic intentant organitzar-me per a
poder preparar un viatge, i m'he estat donant compte de la importància que la
tecnologia ha adquirit, no sols per a organitzar i preparar un viatge sinó
també en l'important que és a l'hora de viatjar, pràcticament em serà
impossible anar-me'n sense emportar-me no quelcom de la nova tecnologia sinó
prou tecnologia.
I, açò m'esta fent recapacitar; estic vivint en un
món absolutament tecnificat, o almenys el meu món esta prou tecnificat. Des que
m'alce fins que em gite tot esta organitzat al voltant d'un cable, d'un botó o
que hi haja o no cobertura.
Ja se que tot açò suposa un avanç, però em pareix
que “no és or tot el que lluïx”, o almenys, a mi no m'ho pareix. Tota la
tècnica que ens rodeja ens facilita la vida però amb el risc de tornar-nos
menys humans. El que s'ha inventat per a servir-nos s'esta convertint en el
nostre amo i amb el perill de convertir-nos és els seus esclaus. Penseu un dia
sense llum o sense cobertura. I penseu també en com la tècnica ens ha convertit
en esclaus de la pressa, de la immediatesa, tot s'ha de realitzar ràpid.
I, una de
les conseqüències d'estar la nostra vida invadida per la tecnologia moderna, és
que ja no pensem, o que ho fem cada vegada menys, sobre les grans i eternes
qüestions de la humanitat. La màquina ens obliga a mirar el que està prop i no
ens deixa llançar la mirada a la llunyania. Sabem molt de tot, ho podem
consultar i comprovar quasi tot, però ens desconeixem a nosaltres mateixos cada
vegada més.
No vull i no pretenc demonitzar tot quant de bo ens
aporta la ciència aplicada a les diverses qüestions tècniques o, com ha fet
algun, de declarar una guerra a mort a tot el que porta el segell de la màquina
i la tecnologia. Jo no trobe cap problema en la tecnologia en si, sinó l'ús que
d'ella fem o en el que nosaltres la convertim.
El que vull dir, senzillament, és cridar l'atenció
contra la tecnificació de la nostra vida i la pèrdua d'aquells valors que la
fan, precisament, més noble i humana. No és la màquina, en si, la que ens
oprimix, sinó eixe “home light” i buit en el seu interior, desintegrat per
dins, el que es rendix a la cosificació.
No oblidem que el primer és l'home, que l'home no
és només un cos amb unes necessitats bàsiques que cobrir. Dins del seu ser
allotja una set irreprimible que el porta a mirar més enllà de l'horitzó dels
seus objectius, cap a l'espiritual i lo cultural, i al final cap a
l'eternitat.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario