“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
Ja ha
amanecido, per descomptat hem de reconéixer la promptitud que cal alçar-se per
a veure l'eixida del sol, quasi no tenim temps per a preparar-nos el café amb
què ens agrada estar acompanyats mentres admirem l'espectacle. Hui ha sigut a
les 06:35 hores i la posta de sol serà a les 21:26 hores.
Algunes vegades podem ser massa positius davant
dels grans problemes que ens rodegen, però si reflexionem un moment, nos en
adonarem que viure en positiu no és negar les dificultats o adversitats. No és
enganyar-se i viure en somnis irresponsables. No és voler ocultar els
problemes, sinó sublimar-los.
Podríem dir que la vida en positiu és valorar allò
que es té però que inclús no es va descobrir. És estar a l'aguait de la
felicitat verdadera, que no és una altra cosa que confiar en la importància de
la quotidianitat, de saber quina és la nostra posició en el món i qual és la
nostra projecció cap als altres.
És no afonar-se i perdre l'esperança davant de la
falta d'il·lusió. És saber, que cada paraula, cada gest, cada telefonada, cada
decisió, han de ser la cosa més bella de la nostra vida. Cada moment de la
nostra vida ha de ser el primer moment, l'últim moment, l'únic moment.
Cal adonar-se que els nostres esforços, encara que
no donen resultats, les nostres coses més xicotetes, més simples o més
ingènues, són també realment coses grans, les nostres, les que fem únicament
nosaltres, sense que existisca possibilitat que siguen reemplaçades, ser
conscients d'açò és el que ens fa ser positius.
Amb una mentalitat positiva, descobrim de “forma
anticipada” quelcom que sabem que rebrem o que viurem, perquè pensem que el
millor està per vindre, i som capaços d'apreciar-ho per endavant, i per tant
“ja” podem començar a disfrutar-ho.
Ja se, com succeïx moltes vegades, que em podeu
dir: “Clar! És fàcil dir-ho, però cal viure-ho, cal sentir en carn pròpia les
frustracions, les dificultats i penúries.” I és veritat, teniu raó, és més fàcil dir-ho. I? És
que això invalida voler elevar-se i lluitar per superar el que ens afligix?
Superar-nos nosaltres mateixos?
El que passa és que moltes vegades, nosaltres
mateixos som còmplices inconscients d'una actitud negativa. Ens deixem
influenciar i permetem que els pessimistes ens ofeguen. Ens omplim dels
programes de notícies que es delecten patèticament en els desastres i en els
patiments. Ens centrem únicament en els pesars.
Moltes vegades pensem i transmetem incansablement
els aspectes negatius dels successos, de les persones, de les circumstàncies.
Transformem tot en tràgic.
Així les coses, ens queden dos camins: o
atrinxerar-nos en el ressentiment i a l'autodestrucció que porta amb si, o
simplement viure amant les persones, ser feliç i fer feliç als altres.
No ens enganyem. El dolor és part integrant de la
felicitat.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario