"Una cosa morta pot anar amb la
corrent, però només un ser viu pot anar en contra seua." (G. K.
Chesterton).
Acabem hui agost, i com tots els
anys, que jo recorde, recordarem els sants Josep d'Arimatea i Nicodem, sense
oblidar-nos que en molts llocs també se celebra a sant Ramon Nonat. Començarem
el dia a les 07:29 hores amb l'eixida del sol i el podrem donar per acabat a
les 20:33 hores si seguim l'horari de sol, o siga el que sempre s'ha dit de
“sol a sol”.
Canviava impressions ahir sobre la
problemàtica que existix hui en dia amb els xiquets i amb la dificultat que es
presenta per a educar-los, i mi opinió es diferenciava de la dels meus
contertulians en què pense que el problema no està en els nostres jóvens, sinó
que el problema està en els adults que no transmetem amb la nostra conducta el
que estem ensenyant.
Basava la meua argumentació en què
tota persona que pretenga educar ha d'aclarir-se abans sobre en què consistix
ser bona persona, perquè només així podrà saber en què vol que es convertisca
el seu alumne, i només així sabrà cap a on orientar el seu procés educatiu. I
hui en dia hi ha molts adults que no s'aclarixen sobre en què consistix ser
bona persona i per això no es pot educar per molta bona intenció que es pose en
l'intent.
Clar està, que supose, que tots
estarem d'acord en què educar consistix a mostrar on es troba el bé que siga
possible aconseguir i a parlar amb afecte de tot el que és bo i valuós per a la
persona. Per això cal tindre raonablement clar quines coses són bones i roïnes,
tindre clar que fa a l'alumne bo o roín.
D'ací, que la meua opinió es basa en
què la dificultat per a educar hui no es troba en els nostres jóvens sinó en
tot el que porta a molts de nosaltres a no aclarir-nos sobre què és una bona
persona. Qui no té un projecte de persona bona no pot ajudar al xiquet i
orientar-lo per a arribar a ser bona persona que és en el que consistix educar:
ajudar al xiquet a extraure tot el potencial del bé que porta dins.
Si observem un poc a la nostra
joventut ens podrem donar compte que molts jóvens no saben que hi ha coses
bones i roïnes, que hi ha coses que els poden fer bons i altres que els faran
males persones, i que, a més, podem distingir amb raonable precisió i seguretat
unes d'altres.
I no
ho saben perquè ningú mai s'ho ha dit. Eixos jóvens no poden ser bons perquè ser bo consistix a enamorar-se del bé; i per
a enamorar-se del bé cal conéixer-lo prèviament; i per a conéixer-lo algú hi ha
de mostrar-lo. En açò consistix l'educació: a
mostrar el bé fent-lo atractiu, desitjable, digne d'esforç; és a dir, en
quelcom que resulta materialment impossible per a una part del nostre món que
s'esta tornant relativista.
En definitiva, educar és prou fàcil
si un sap en què consistix ser bona persona; i és molt difícil o impossible si
un no s'aclarix respecte d'això.
Esta és precisament l'essència de
l'educació: transmetre valors i fer atractiva la virtut; posar davant del jove
el bo, mostrar-li un projecte il·lusionant de ser humà, mostrar-li què consistix ser bo i animar-lo a
intentar ser-ho. Per a fer bé això basta saber quines coses
són bones i quines coses són roïnes.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario