"Una cosa morta pot anar amb la corrent,
però només un ser viu pot anar en contra seua." (G. K. Chesterton).
Amb un sol que començarà el seu treball a les
07:21 hores i que s'anirà a descansar a les 20:46, disfrutarem d'este dijous en
què commemorarem a Santa Maria Mare de Déu.
“Nou dones han acusat al tenor Plácido
Domingo d'assetjament sexual. Huit cantants i una ballarina han assegurat que
Domingo les va sotmetre suposadament a assetjament sexual, segons testimonis
arreplegats en un reportatge de l'agència AP, davant del que el tenor ha
respost que va creure «sempre» que totes les seues «interaccions i relacions»
amb dones eren «benvingudes i consensuades»”
Esta ha sigut la notícia, més o menys, que
camina estos dies en la gran majoria de mitjans de comunicació, per la meua
part no tinc la menor idea de si Plácido Domingo ha sigut acaçador o un pervertit
sexual. I la veritat, m'interessa poc, perquè ja serà la justícia la que
s'encarregue d'això, si és que hi ha motius. Ara bé, el que si m'interessa, és
que les nou hagen decidit parlar just ara, dècades després que succeïren
suposadament eixos fets.
Pareix que tots sabem, perquè es dóna per
suposat, que les dones mai mentixen, i si han tardat trenta anys a denunciar el
que siga, tal vegada siga, perquè no van tindre temps o a saber perquè, però la
veritat és què això de la presumpció d'innocència se'ns ha oblidat per complet,
tal vegada perquè ho considerem com una relíquia del patriarcat.
La meua pregunta, és: quan ens prohibiran als
hòmens lligar? Esta clar que tot indica que se'n va cap a això. Que ho facen
ràpid! Per a saber que ens hem d'atindre.
És què si mirem els casos que s'expliquen en
el reportatge, ens presenten, un Plácido picardiós i amb ganes de sarau, però
per a mi gens delictiu. A una li va dir, després d'una festa a casa, si era
necessari que se n'anara; una altra diu que en el moment de la insinuació va
pensar que negar-se a Plácido Domingo era “com negar-se a Déu”. En cap cas que
recorde va haver-hi violència ni intimidació; senzillament, suposaven que si no
cedien als desitjos, la seua carrera hi hauria presumptament acabat o seria
prou més difícil.
És millor que l'ilegalicen com més prompte
millor, que ilegalicen el lligar, així els hòmens sabrem el terreny que xafem.
Em pareix que totes estes dones que
trivialitzen l'assetjament fent-ho indistingible d'una simple i plana proposta,
són una galtada i una trivialització de l'assetjament real, implacable que
patixen i han patit tantes dones.
En serio, què cal fer per a lligar? Quina
fórmula habitual, de caminar per casa, de tota la vida, de la gent normal, pot
usar-se per a lligar? Pensem en la nostra vida, en els nostres matrimonis o
festejos o simples ‘embolics'. Recordem què els vam dir per a aproximar-nos,
com vam declarar la nostra intenció, i no em diguen si no podria reconstruir-se
com un cas de “assetjament” dins de vint o trenta anys. Perquè, sincerament, no
m'imagine a una sola dona denunciant que un tipo que no tinga on caure mort li
va dir fa trenta anys en una festa si de veritat havia de tornar a casa.
És millor que l'ilegalicen com més prompte
millor, així sabrem el terreny que xafem. Afortunadament, jo ja vaig passar eixa època. Però, i la
resta? Com
saber si un “estudies o treballes?” pot convertir-se, al cap dels anys, en un
cas d'assetjament? Per això és millor que es fique en els codis: prohibit
lligar.
Se m'ocorren diverses alternatives perquè
l'espècie no s'extingisca o, almenys, que no ho faça en soledat, per exemple:
que només es puga lligar a través de xarxes de contacte homologades, que complisquen
determinats requisits i obtinguen el certificat ISO de qualitat. L'empresa es
comprometrà a guardar còpies de totes les conversacions per a proporcionar-les
immediatament al jutge en cas de demanda.
En fi, pareix, que l'òptim seria que l'Estat
ens triara parella. Qui millor? Al final, actua des de fa temps com si fóssem
incapaços de prendre les decisions més normals i privades sense emprenyar-lo
tot, des d'educar als nostres fills a subscriure una hipoteca. La tendència és
que els nostres amos decidisquen per nosaltres en cada vegada més àrees
d'activitat. Per què no en esta, tan important i, com veiem, plena de perills?
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario