sábado, 10 de agosto de 2019

Dissabte 10 d'agost del 2019.

"Una cosa morta pot anar amb la corrent, però només un ser viu pot anar en contra seua." (G. K. Chesterton). 

Calorosa, molt calorosa ha sigut esta nit, així que espere, sense esperança, que quan a les 07:10 hores el sol comence a brillar no puge molt la temperatura i que quan a les 21:02 hores arribe la nit puguem veure les “llàgrimes” de sant Llorenç amb la tranquil·litat i l'assossec de l'agradable nit.
Em resulta complicat parlar sobre la Unió Europea, estic molt lluny de Brussel·les i el que puc llegir sobre ella és majoritàriament positiu, em dóna a vegades la impressió que s'ha creat una història de color rosa sobre la Unió Europea, el que em dificulta molt traure conclusions, que d'altra banda estic segur que serien o seran generalitats i moltes vegades inadequades.
Si repassem la premsa nos en adonarem que tots són arguments a favor i cap en contra, com si es tinguera la necessitat, per part de periodistes, politòlegs i comentaristes de fer-li la pilota a les institucions europees. Supose que hauran persones que li posen algun entrebanc, però no escriuen ni parlen en els mitjans, tal vegada perquè per a no lloar consideren que és millor callar.
Així és que, tota la informació que tinc és el bon camí que esta seguint la Unió Europea amb els seus nous dirigents al front, a pesar de tots els problemes que existixen en este món tan agitat i a la gran crisi comercial que existix entre els Estats Units i Xina. Estic segur que alguna influència tindrà en la Unió Europa.
Si no fóra pel Brexit resultaria difícil trobar notícies sobre els problemes que pogueren existir. Cada país té els seus embolics, i estos són la millor font periodística per la seua proximitat al lector o a l'oient. El Brexit, a part del suposat problema econòmic que poguera existir per a les dos parts, segons la meua opinió és un problema de poder, vista la forta ingerència de les normatives legislatives de Brussel·les en alguns països. Altres països també s'estan donant compte que les decisions socials de la UE els perjudiquen, per exemple a Itàlia i França, a causa de la seua naturalesa ideològica, als enormes mitjans que té la Unió Europea, i al prestigi que se li atribuïx. A més, és conegut el tremend descontent que hi ha per les intromissions amorals i contra la llibertat dels països, com Polònia o Hongria.
El mer fet de ser la Unió Europea un macro poder, això mateix ja perjudica cada Estat, nació i a la comunitat internacional. I si el Brexit els isquera bé als anglesos seria un camí que altres països s'atrevirien a explorar, i això a Brussel·les no li interessa.
Atencio, que considere molt bo que tots els Estats d'Europa es porten molt bé, que els nostres pobles han de ser solidaris i protegir-se, i que s'han de posar els mitjans a este efecte. Però no ens hem de passar. El que intente dir és que la Unió Europea no ha de considerar-se com una ideologia a què hàgem d'adorar.
Al principi, no tènia dubtes, però ara comence a tindre-les, creia que la Unió Europea podria ser un instrument per mitjà del qual els europeus podríem mostrar la nostra influència al món, per a no ser un territori súbdit dels Estats Units. No obstant això, ara estic prou segur que eixe no és el fi de l'organització.
Em fa la impressió que a Brussel·les viuen completament desconnectats de la realitat. Exigixen austeritat als països més pobres, mentres es mantenen costosíssimes institucions disfuncionals. Els polítics de cada país que allí estan complixen una funció merament decorativa, com demostra l'elecció de Jean Claude Juncker o Ursula Von Der Leyen, com a presidents de la comissió. Ambdós polítics, que pel que he pogut llegir, són notablement mediocres, que no han exercit, ni exerciran, el poder efectiu de la Comissió. Tots creuen en els mateixos dogmes com, un fals multiculturalisme (amb l'estrany concepte monocultural, que totes les cultures són iguals), la defensa d'un estat de benestar centre europeu, la destrucció de la família, la globalització… Totes elles, idees discrepants amb la tradició de molts països.
En fi, uns problemes de què tenim poca informació.

Feliç Dia.

No hay comentarios: