Dilluns 19 d'agost de 2019.

"Una cosa morta pot anar amb la corrent, però només un ser viu pot anar en contra seua." (G. K. Chesterton). 

Intens cap de setmana el que hem passat, que unit a la festa del dijous ens ha permés disposar d'un llarg pont, uns dies en què hem pogut oblidar-nos dels nostres costums i ens ha permés recórrer llocs, pròxims, que ens han mostrat lo variat del turisme que ens visita, un turisme europeu que ens mostra la varietat de formes de ser que ens trobem en la Unió Europea.

En fi, comencem la setmana amb el sol eixint a les 07:18 hores i celebrant a San Juan Eudes, i, a les 20:50 hores, quan el sol es vaja a descansar, tal vegada, podrem disfrutar d'unes temperatures més agradables amb les que passar la nit.

Tenim la sort que pràcticament sense moure'ns de casa ens podem trobar amb les diferents sensibilitats dels europeus i podem donar-nos compte de la necessitat que van tindre els anomenats Pares fundadors de la Unió Europea per a unir a tots els europeus amb la intenció de superar esta classe de divisions.

Voldria subratllar, que en aquell projecte polític es trobava sobretot la confiança que es tenia en l'home, no com un producte econòmic ni com la d'un ciutadà, sinó més aïna com l'home com a persona, que posseïx una dignitat que el supera.

La consciència d'home com a persona naix sobretot en el pensament europeu, que es caracteritza per una fructífera trobada, les múltiples i també llunyanes fonts de les quals provenen de Grècia i Roma, dels ambients celtes, germànics i eslaus, i sobretot del cristianisme que els influïsc profundament, donant així lloc al concepte de “persona”.

Hui, ho estem veient tots els dies en les notícies, els nous dirigents de la Unió Europea s'estan oblidant del compromís que es va adquirir al crear-la, que no era un altre que afavorir la dignitat de la persona, no sols a Europa sinó també en les seues relacions amb els altres països. Es tractava d'un compromís important i admirable que cal tornar a posar damunt de taula, perquè encara persistixen massa situacions en què els sers humans són tractats com a objectes, objectes, als que se'ls pot programar en la seua concepció, que se'ls pot configurar i establir qual ha de ser la seua utilitat, i que després poden ser rebutjats quan ja no servixen, ja siga per ser dèbils, per estar malalts o per ja ser ancians.

En efecte, quina dignitat pot tindre un home quan li falta la possibilitat d'expressar lliurement el seu pensament o de professar sense temor la seua fe religiosa? Quina dignitat és possible si no hi ha un marc jurídic clar, que frene l'ús de la força i faça prevaldre la llei sobre la tirania del poder? Quina dignitat pot tindre un home o una dona quan és objecte de discriminació? Quina dignitat pot trobar una persona que no té què menjar o el mínim necessari per a viure o, encara pitjor, que no té el treball que li atorga dignitat?

Al dirigents de la nostra Unió Europea cal recordar-los que donar-li dignitat a la persona significa reconéixer que posseïx drets inalienables, dels quals no pot ser privada arbitràriament per ningú i, menys encara, en benefici d'interessos econòmics.

Estem assistint a una reivindicació sempre més àmplia dels drets individuals, que busquen una concepció de la persona humana deslligada del context social, una persona cada vegada més individualitzada que cada vegada es troba més insensible davant dels que el rodegen. Dóna la impressió que el concepte de dret ja no va unit al de deure, tan essencial i al mateix temps complementari, s'estan afirmant drets a l'individu sense tindre en compte que cada ser humà està unit a una societat, en la qual els seus deures i drets estan connectats als dels altres i sobretot al bé comú de la mateixa societat.

Crec que recorde ben quan dic que el lema de la Unió Europea és Unitat en la diversitat, però la unitat no significa uniformitat política, econòmica, cultural, o de pensament. En realitat, tota autèntica unitat viu de la riquesa de la diversitat que la compon: igual que una família, que està tant més unida quant cada un dels seus membres pot ser més plenament ell mateix sense temor.

Així crec que cal veure a Europa, com una família de pobles, que podran sentir pròximes les institucions de la Unió si estes saben manejar adequadament el desitjat ideal de la unitat, amb la diversitat pròpia de cada u, valorant totes les tradicions; prenent consciència de la seua història i de les seues arrels; alliberant-se de tantes manipulacions i fòbies.

Posar en el centre la persona humana significa sobretot deixar que mostre lliurement el propi rostre i la pròpia creativitat, ja siga en l'àmbit particular o com a poble.

Feliç Dia.