"Una cosa morta pot anar amb la corrent, però
només un ser viu pot anar en contra seua." (G. K. Chesterton).
Hui, que celebrem a Sant Ponciano i Sant Hipòlit de
Roma i que el sol ha intentat eixir a les 07:13 hores, i que espera
enllumenar-nos fins a les 20:58 hores, veurem si no patim la basca de dies
passats.
En la tertúlia que va sorgir junt amb el café de
mitja vesprada, i amb l'ajuda d'una temperatura més agradable, nos en vam
adonar que veiem molts dels assumptes públics que s'estan debatent hui en dia
des d'una perspectiva confusa. No tenim clar quina és la situació concreta de
l'economia. No sabem diferenciar quins grups es troben en la lluita per
controlar tots els mecanismes d'accés i de gestió del poder. No comprenem una
gran part dels programes electorals dels partits polítics, i moltes vegades arribem
a la conclusió que eixos programes són irrealitzables i que només se'ns mostren
com un esquer per a aconseguir els nostres vots.
Perquè, si ho raonem un poc, i, sabent que la
democràcia dóna per suposat que cada un de nosaltres, després d'aconseguir
l'edat necessària per la llei, pot decidir el que seria millor per al nostre
país. I que, eixa màxima “un home un vot” s'ha convertit en una espècie de
principi que permet el que tots, teòricament, puguen participar en la gestió de l'estat i dels diferents nivells de
govern.
Si açò és així, on trobem les persones que ens
puguen ensenyar a entendre els problemes que ens rodegen i quals són les seues
solucions? Per a poder donar el nostre vot amb “autoritat”. A moltes persones
ens agradaria trobar guies i experts competents, amb “autoritat” per a rebre d'ells un poc de llum sobre la situació
en què vivim, sobre les necessitats més urgents per a portar a l'Estat pel bon
camí, sobre la viabilitat i encert dels programes electorals que ens posen
davant.
Ens sorgixen llavors preguntes de difícil solució:
hi ha eixos guies? D'existir, com identificar-los? Quines garanties oferixen
d'honestedat i competència? No subsistix el risc que també els guies siguen
persones manipulades o manipuladores, que enganyen a les persones perquè
visquen subjugades als grups de poder més agressius?
El problema que ens plantegen eixes preguntes és
vell com la humanitat. Ja en la Grècia antiga es discutia de l'important que és
tindre un coneixement capaç de distingir entre un bon metge i un mal metge, per
a confiar la nostra salut al primer i per a eludir els enganys o errors del
segon. El mateix s'aplicava a l'art de la navegació, a la guerra, a la
política, i a molts altres àmbits de la vida social.
Però, com identificar als que tenen autoritat,
competència, saviesa i honestedat? Com distingir-los dels sofistes
enganyadores, incompetents, hàbils per a presentar com si fóra un bon programa
el que en realitat portarà a un país a la ruïna?
Han passat els segles i eixes preguntes seguixen en
peu, més ara, en un món confús com el nostre, en el que s'oferix, inclús amb
l'ajuda de fons públics, a alguns (no a tots) l'oportunitat de «vendre» els
seus programes i les seues idees als votants.
Enfront d'esta situació, no penseu, que hi ha una
necessitat de portar al món democràtic per un camí que vaja més enllà de la
lluita per conquistar vots. Portar-lo a un lloc on siga possible trobar camins
per a formar hòmens i dones experts, que, amb els seus estudis i, sobretot, amb
l'honestedat que s'espera d'ells, arriben a tindre la suficient «autoritat» per
a oferir-nos llum, que ens ensenyen, i així, que el nostre vot puga guiar pel
millor camí a l'estat, perquè siga més just i més eficaç.
En fi, ahir se'ns passa la vesprada amb estes
històries.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario