Divendres 30 d'agost del 2019.

"Una cosa morta pot anar amb la corrent, però només un ser viu pot anar en contra seua." (G. K. Chesterton).

Sant Pamaquio és a qui hui celebrarem, en un divendres en què el sol ens eixirà a les 07:28 hores i que ens acompanyarà fins a les 20:34, comencem així l'últim cap de setmana d'agost.

Ahir es tracta en el parlament el tema de la immigració, i encara que no es van donar solucions concretes almenys ens vam poder donar compte de les diferències que existixen entre els diferents partits. La qüestió de la immigració es pot abordar des de moltes perspectives. Al meu parer, les polítiques que se seguixen a Espanya i en part en tota Europa presenten alguns errors per no dir que són roïnes.

Jo partisc del fet que una persona té dret a buscar un lloc on les condicions de vida siguen dignes i millors que les d'on viu. I desgraciadament això no ocorre en molts països del món,  pel que han d'abandonar-lo. Ara bé, també tinc claríssim que el refrany “donde fueras, haz lo que vieras", hauria de ser la norma bàsica de comportament dels que deixen la seua terra per a arribar a una altra. Sense necessitat perdre la identitat cultural pròpia, la tasca d'integració en la societat a què es migra ha de formar part de la voluntat dels migrants. En cas contrari, la formació de guetos està assegurada. I el gueto és el més contrari al tan cloquejat multiculturalisme de què parlen els progres d'esquerres i de dretes.

Dit tot l'anterior, és a partir d'ací des d'on cal començar a buscar solucions. Unes solucions que ja existixen i a les que només els falta perquè siguen efectives que les posem en marxa.

Posem a raonar: estem d'acord en què tots els hòmens tenen dret a tindre unes condicions de vida dignes en el seu lloc d'origen, o siga on han nascut, en la seua família, poble, regió o país; i en el cas que no es puguen tindre eixes condicions, tenen dret a emigrar i ser acollits en qualsevol nació que puga donar-los eixes condicions de vida dignes. Si açò és així, si tots estem d'acord amb l'anterior, tots deuríem estar d'acord en què el dret a emigrar se deu al fet que s'ha deixat de complir un altre dret, o siga un dret que suplix al dret principal que no és un altre que tindre una vida digna en el seu lloc de naixement.

Si ens oblidem de donar solució a l'incompliment del primer dret, atenent només el segon és de sentit comú que no arribarem a una solució definitiva.

No té molt de sentit, acollir sense límit a totes les persones de nacions, els governants de les quals no són capaços de donar-los unes condicions dignes de vida, si al mateix temps no tractem que eixos governants complisquen amb el seu deure garantir una vida digna per als seus habitants. 

I, a partir d'ací ens trobem amb les dificultats per a fer compatibles els dos drets que assistixen a totes eixes persones que emigren, i que ens arriben tots els dies, i els drets de què els acollim junt amb la nostra obligació d'hospitalitat que per descomptat també té les seues condicions i els seus limites. És complicat, molt complicada la solució total.

Feliç Dia.