"Una cosa morta pot anar amb la
corrent, però només un ser viu pot anar en contra seua." (G. K.
Chesterton).
Començarem este divendres amb
l'eixida del sol, que succeirà a les 07:22 hores, i acabarem la part lluminosa
a les 20:45 hores, després, ja en la nit, veurem si este dia en què celebrem a
Santa Rosa de Llima hem fet quelcom positiu.
Porte ja, diversos dies, donant-li
voltes al problema del dolor, per cert no com C. S. Lewis en el seu magnifique
llibre “El problema del dolor”, sinó molt més modestament.
La primera cosa que trobe curiosa és
la “quantitat” de dolor que hi ha. Després de tants segles d'estudis i de
coneixements, en realitat a penes hem aconseguit disminuir un poquet l'enorme
quantitat de dolor que ens trobem al nostre voltant. I moltes vegades l'hem
augmentat. Davant d'açò em sorgixen sempre les mateixes preguntes: Creieu que
el pare que veu el seu fill malalt hui patix menys que un altre pare del segle
XVI? Creieu que els hòmens ens anem fent menys vells que fa quatre segles? Que
la Humanitat té ara menys capacitat per a ser desgraciada?
Pense que el que si que hem
aconseguit és comprendre millor la quantitat de dolor que hi ha. En l'Edat
Mitja l'home coneixia el dolor dels seus dos-cents o dels seus deu mil
conveïns, però no tenia ni idea del que es patia en la nació veïna. Hui,
afortunada o desgraciadament, ens han obert els ulls i sabem el nombre de morts
o assassinats que va haver-hi ahir. Sabem que 40 milions de persones moren de
fam a l'any. I hui es lluita més que mai contra el dolor i la malaltia... Però
no pareix que gran quantitat del dolor disminuïsca. En l'Espanya de hui, i a
esta mateixa hora, hi ha tres milions d'espanyols malalts. I deu milions passen
cada any per malalties més o menys greus.
Sabem molt poc del dolor i menys
encara del seu perquè. Per què, si Déu és bo, accepta que un xic es mate en un
accident, i deixe destruïts als seus? Per què patixen els xiquets innocents?
Els cristians, hem de ser prudents al respondre a estes preguntes que
destrossen l'ànima de mitja Humanitat. Qui de nosaltres ignora que moltes
crisis de fe es produïxen al trobar-se de colp amb del dolor o de la mort?
Quants milers de persones es tornen hui al seu Déu per a cridar-li per què ha
tolerat el dolor o la mort d'un ser volgut?
Donar explicacions a mitges és
contraproduent i seria preferible que, davant d'estos perquès, començàrem per
reconéixer que el sentit del patiment és un misteri, perquè cal ser conscients
de la insuficiència i inadequació de moltes de les nostres explicacions.
Algunes respostes poden aclarir quelcom el problema i es poden usar, però
sabent sempre que mai explicarem el dolor dels innocents.
En fi, hi ha molt a dir sobre el
dolor i el patiment, sempre ho hi ha hagut, i algunes respostes es poden donar.
És veritat que no podrem impedir el dolor, però podem aconseguir que no ens
aniquile, i dic més, podem aconseguir que eixe dolor ens faça ressorgir i
convertir-nos en millors persones.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario