"Una cosa morta pot anar amb la corrent, però
només un ser viu pot anar en contra seua." (G. K. Chesterton).
Hui, en el dia en què ens recordem de sant Oswaldo,
i on hem assistit a l'eixida del sol a les 07:09 hores i disfrutarem i del seu
crepuscle a les 21:03 hores, hui, tornarem a passar calor.
Estem en uns dies en què molts de nosaltres ens
trobem de viatge o acabem de tornar, les vacacions són una ocasió més per a
viatjar. Però no sols es viatja per plaer, uns ho fan per raons de negocis,
altres moguts per la urgent necessitat d'eixir de la misèria, de la guerra o de
la persecució. La fe també ha mogut i mou a moltes persones cap a llocs on lo
sagrat esta present d'una manera especial.
Quasi ningú ignora que viatjar per plaer, per a
conéixer altres llocs, per a trencar amb la rutina diària i eixamplar la ment i
el cor, són una forma d'acabar amb molts dels prejuís que puguem tindre sobre
altres països i persones.
Els que hem viatjat algunes vegades per plaer sabem
que eixe eixamplament de la ment i del cor no succeïx sense més. La nostra
actitud al triar, preparar i iniciar el viatge i la forma amb què ens anem a
relacionar amb eixos llocs i els seus habitants tindran una importància crucial
perquè eixe eixamplament de la nostra ment i cor siguen verdaders.
Moltes de les persones que conec viatgen com un
acte consumista més, viatgen més per a contar-ho que per al gaudi i
l'enriquiment personal. A un lloc s'hauria de viatjar per a veure, escoltar,
aprendre i compartir amb senzillesa, no per a ensenyar ni exhibir la nostra
forma de ser ni el nostre forma de vida.
El motiu d'un viatge no hauria de ser tindre alguna
cosa que contar als nostres amics, sinó tindre quelcom que contar-nos a
nosaltres mateixos, quelcom que reviure amb tranquil·litat i traure profit de
l'experiència. Es tracta que eixos llocs i eixes persones que hem vist i
conegut penetren en el nostre interior i es convertisquen en quelcom nostre.
L'important d'un viatge no és arribar a zones cada vegada més remotes i exòtiques,
i tornar només amb souvenirs. Ens podem enriquir igualment quasi al costat de
casa, en eixa Espanya buida, on el temps es ralentitza i el rellotge avança a
un ritme més pausat i les seues gents ens poden mostrar valors, tradicions i
paisatges que són més genuïnes amb la nostra forma de ser i de viure.
Encara que, si ho pensem bé, hi ha una altra forma
d'aconseguir els mateixos beneficis. L'home és l'únic animal que posseïx la
facultat de viatjar mentalment al llarg del temps. Pot viatjar cap al passat,
recordar els llocs que vam visitar, navegar entre els nostres records i trobar
eixos rabejos de pau que ens donen fermesa per a afrontar el futur. El viatge
cap al nostre interior és també viatjar.
Al fi i al cap, viatjar és aconseguir una
regeneració personal i espiritual, o siga buscar la possibilitat d'una trobada
amb el més autèntic i profund de nosaltres mateixos, al mateix temps que un
temps favorable per al cultiu espiritual. Posar-nos en contacte amb la
naturalesa, la lectura reflexiva d'un bon llibre i la conversació tranquil·la
ens ajudaran amb eixa teràpia psicològica i espiritual que poden arribar a ser
els viatges.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario