"Una cosa morta pot anar amb la corrent, però
només un ser viu pot anar en contra seua." (G. K. Chesterton).
Des de les 07:08 hores, el sol col·labora amb la
basca que suportarem durant tot el dijous i no serà fins a les 21:04 hores,
quan ens abandone, que la temperatura començarà a descendir. Per cert, hui
celebrem a sant Domingo de Guzmán.
Que ens trobem en una època de canvi ja quasi ningú
ho nega, l'expressió “societat postmoderna” que tantes vegades oïm ja ens
indica que ens trobem en la part final d'una etapa a què solem anomenar; “la
modernitat”, i que estem començant una altra que encara desconeixem.
Estem, per tant, en una situació de canvi i de poc
ens servirà moure'ns amb una mentalitat de temps passats. Ara percebem els
esdeveniments que succeïxen en el món d'una manera diferent de com ho feien les
generacions anteriors i per tant reaccionem
afectivament d'una altra manera.
Davant d'este canvi cultural a què estem assistint
no podem estar contínuament lamentant-nos o tancant-nos amb les nostres idees
en un gueto. Si volem entendre este “nou món” i influir en ell, tenim abans que
res voler el món en què vivim, sense mirar al passat amb nostàlgia i
resignació, sinó tot al contrari, hem d'adoptar una actitud positiva davant
d'esta nova època.
També cal defendre les nostres idees i principis,
perquè açò enriquirà el diàleg amb les diferents postures, ja que d'esta manera
tindrem clares les diverses posicions. Encara que pot sorgir una complicació,
perquè si jo reafirme massa les meues conviccions, pot existir el risc que em
tanque en elles i no escolte les altres o ho faça amb menys interés.
Sí, este risc existix. Però si no existira, llavors
no creuria completament en els meus principis. Estos, em porten contínuament a
eixir de mi i ajudar als altres, a dialogar amb tots, estiguen o no d'acord amb
la meua manera de pensar o d'estil de vida. Es que amb eixe diàleg, vaig a
enriquir-me amb la part de raó que tinga l'altre, i que aprendré a integrar-la
a poc a poc, en la meua visió del món i que aportaré alguna cosa de la meua
visió a la seua.
Ara bé: esta actitud d'obertura als altres exigix
tindre molt clara la meua pròpia identitat. Perquè si no, puc quedar exposat a
les modes i acabar buscant no la veritat sinó l'abellidor; el que m'agrada i em
va bé. D'altra banda, sense eixa sòlida identitat faria un flac favor als
altres: em quedaria sense respostes per als seus interrogants, i no podria
mostrar clarament les meues idees.
Hui en dia es veu amb desconfiança a qui defén amb
fermesa estar en posició de la veritat, i es pot donar a entendre que estar
segurs de les nostres conviccions és un signe d'arrogància extrema.
Però, la fermesa de conviccions no està renyida amb
la humilitat ni amb l'obertura de la nostra ment, actituds necessàries per a un
autèntic diàleg amb els altres. Els altres sempre poden ensenyar-me alguna
cosa. Puc aprendre de tots, sense perdre la meua pròpia identitat. A més,
conéixer els punts de vista aliens pot servir-me per a revisar algunes idees
pròpies que potser s'han tornat massa rígides.
Hi ha persones que tenen una forta seguretat en les
seues idees, i, no obstant això, no convencen a ningú. Quan algú es mostra
massa segur, en general sol despertar rebuig. Ja no s'accepta que algú parle
“des de dalt” al comú dels mortals, com si ell fora l'únic portador de la
veritat.
El que atrau més en els nostres dies no és la
seguretat, sinó la sinceritat: explicar als altres les raons que ens porten a
tindre les nostres raons i, al mateix temps, parlar-los també dels nostres
dubtes i incerteses. Es tracta de posar-se al costat de l'altre i buscar la
veritat junt amb ell. Certament, jo puc donar-li molt; però els altres també
poden ensenyar-me molt.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario