"Una cosa morta pot anar amb la corrent, però
només un ser viu pot anar en contra seua." (G. K. Chesterton).
Amb un sol que ha començat a lluir a les 07:04
hores, es posa en marxa este dissabte, en el que se celebra la festivitat de
sant Pere Julià Eymard, i conclourà a les 21:10 hores amb la posta de sol, que
al seu torn donarà pas a la nit més famosa de la setmana, el dissabte nit.
Em comentaven l'altre dia que és bo reconéixer i
admetre la nostra falta de coneixements ja que açò ens dóna la possibilitat
d'accedir a una veritat major i deixar-nos fascinar per ella. És curiós, però
admirar-se de les coses és el començament de la nostra necessitat d'aprendre i
per tant de pensar. He llegit que alguns grans filòsofs eren capaços de tal
admiració que, literalment, eren capaços d'oblidar-se del que passava al seu
voltant.
La facultat d'admirar qualsevol cosa que succeïsca
al nostre voltant és el pas preliminar per a començar a raonar, és l'origen del
que solem anomenar filosofar. Quan una persona necessita fets o esdeveniments
cada vegada més sensacionals per a poder commoure's i admirar-se, és un signe
segur de què eixa persona no disfruta de la seua faceta de filòsof. La nostra
falta d'afició per pensar i raonar les coses, hui en dia, la podem comprovar en
la indústria recreativa que cada vegada es torna més agressiva, buscant
escàndols cada vegada més grans per a sorprendre'ns.
Donar tot per descomptat és també un símptoma de la
falta de capacitat d'admirar-se, sempre que una persona filosofa, s'admira; i
en la mesura que creixen els seus coneixements, ha de créixer la seua
admiració. És, l'enyorança i el desig de saber cada vegada més. La persona que
s'admira és aquella que comença a caminar, que desitja saber més i més i
intenta arribar al fons de totes les coses. Per això afirma Goethe, el gran
escriptor alemany: "El màxim que un home pot aconseguir és
l'admiració".
Descobrir, en la quotidianitat i comú, el realment
extraordinari i insòlit és el que ens fa pensadors. Entusiasmar-se per un fulla
de gespa o una xicoteta flor de camp, igual que faria un poeta, un amant o un
xiquet és el que ens fa ser filòsofs. Tots podem i tenim la facultat de ser
filòsofs.
Tomás d'Aquino va dir que fins és possible
admirar-se infinitament davant d'un mosquit. Com es veu, esta capacitat bàsica
que té cada home de preguntar-se pel sentit de tot el que el rodeja i de la
seua pròpia existència, pot desenrotllar-se al llarg de la vida, o pot
corrompre's. Admirar-se per les coses més senzilles és un principi per a viure
més intensament.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario