"Una cosa morta pot anar amb la corrent, però
només un ser viu pot anar en contra seua." (G. K. Chesterton).
Fa un moment que amanecía, per a ser exacte a les
07:03 hores i la posta de sol succeirà a les 21:11, i a més d'esta informació
podem afegir que hui celebrarem la festivitat de la Mare de Déu dels Ángeles,
així que FELICITATS a totes les Mari Ángeles.
Hi ha una cançó italiana amb
la qual sempre m'he sentit identificat, no és una altra que “l'emozione no hi
ha voce” d'Adriano Celentano, més avall col·locaré l'enllaç per als que no
tinguen la sort de conéixer-la. En ella Adriano ens ve a
contar la dificultat que troba per a expressar els seus sentiments: “jo no se
parlar d'amor”, són les seues primeres paraules. Hui pareix que hem trobat la
solució.
Dir-li el que sentim a una altra persona pot
arribar a ser difícil, però la tecnologia esta intentant “facilitar” el procés
i hui amb un cor li podem dir a algú que el volem, amb una cara feliç podem
expressar emoció i amb una enutjada la nostra ira.
Però és veritat què és així?
La gran quantitat d'emoticones que existixen perquè
puguem expressar el nostre estat d'ànim, estos expressen el que sentim
realment? Se'ns accelera el cor quan la persona per la qual sentim quelcom ens
envia una cara enamorada? No pretenc dir que només fa uns pocs anys que
utilitzem qualsevol tipus de símbols per a expressar els nostres sentiments,
perquè ho venim fent des dels inicis dels temps, no és nou, no és que de sobte
les emoticones s'estiguen mostrant com un llenguatge nou. El que ocorre és que
s'han convertit en l'excusa perfecta per a preferir expressar un cert tipus
d'emocions, que en la vida real, la de fora, en la que li parles a algú
mirat-lo als ulls, es tornen cada vegada més complicades.
No puc negar que la forma en què ens comuniquem ha
canviat. Però utilitzem les emoticones per a fugir d'una conversació cara a
cara?
El problema pot sorgir quan nos en adonem que la
majoria de les nostres relacions personals es duen a terme a través i per mitjà
d'estos dispositius, amb la qual cosa tenim moltes possibilitats d'arribar a
situacions que mai haguérem pensant que ocorrerien virtualment, com a ruptures,
infidelitats, assetjament o maltractament. Les emoticones ens permeten donar-li
un toc més lleuger i agradable a les conversacions, convertixen simples
paraules en un poc més divertit i ens ajuden a llevar-li la formalitat a algunes
frases, però mai reemplaçaran les paraules que es diuen de front.
No pretenc que ens n'anem a l'extrem de
l'exageració i donem per assentat que ho estem fent tot mal a l'usar estos
símbols diàriament. La qüestió és que cal ser coherents i conscients que la
interacció humana no ha de ser reemplaçada per les conversacions que tenim amb
els nostres amics i familiars a través de missatges de text o de whatsapp.
Tal vegada el cor, l'abraç o el bes que enviem és
realment signe del que sentim i les emoticones ens permeten expressar molt més
fàcil, coses de què no ens atreviríem a parlar en persona. Però moltes vegades
sense donar-nos compte deixem d'escoltar la veu dels nostres sers volguts per
dies o inclús setmanes, pel fet que la nostra comunicació es limita al xat.
El bes o l'abraç que enviem en pocs segons a través
del nostre mòbil no pot causar les mateixes sensacions que provoca el contacte
físic i resumint moltes de les nostres relacions es poden convertir en quelcom
passatger, en un vaivé de caretes que volen cridar però que poden ser
interpretades de manera equivocada.
Hem de caminar amb atenció en no convertir-nos en
persones amb respostes automàtiques, que algunes vegades ni tan sols sabem què
dir i optem per enviar les emoticones perquè cobrisquen la nostra falta
d'interés o que tal vegada ens incite a canviar de tema. Reconéixer les nostres
pròpies emocions i les dels altres es pot convertir en un laberint, on no sabem
de ciència certa què és real i que no.
I encara que algunes vegades estes caretes ens
trauen de compromisos quan no tenim molt de temps per a respondre, no cometem
l'error de negar-nos davant de la proposta d'una trobada personal.
El temps que els dediquem als nostres amics i
familiars és valuosíssim, no permetem que la tecnologia ens separe, usem-la com
una ferramenta que ens permeta facilitar el diàleg i una trobada freqüent.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario