"Una
cosa morta pot anar amb la corrent, però només un ser viu pot anar en contra
seua." (G. K. Chesterton).
Hui
en el dia en què celebrem a Sant Maximilià Maria Kolbe, el sol ha eixit a les
07:14 hores i estarà amb nosaltres fins a les 20:57 hores, ja es nota el dia.
Estic
segur que no sóc l'únic que s'ha adonat de l'aparició sobtada del terme:
“migrant”. Ja ningú usa “emigrant” o “immigrant”, ara només hi ha “migrants”. I
clar, un que li dóna per pensar, no li queda més remei que investigar un poc.
Si
mirem en el diccionari llegirem que migrant és la persona que es trasllada des
del lloc en què habita a un altre diferent. Si fem el mateix amb immigrant
llegirem que es diu d'una persona que arriba a un país estranger per a
radicar-se en ell en busca de millors mitjans de vida. No és el mateix,
veritat.
Si
a més, ens crida també l'atenció com ha de sobtada sigut l'aparició en els
mitjans de comunicació espanyols, d'un dia per a un altre. I, si a més nos en
adonem que eixa aparició sobtada ha tingut lloc en tots els mitjans de
comunicació, en tots!!! i al mateix temps!!! No els resulta estrany.
Alguna
intenció deu haver-hi, perquè no és normal que existisca tanta coincidència, i
clar, ací apareix eixa part de cada un que ens porta a pensar, a utilitzar
eixes neurones que se'ns van concedir al nàixer, i com pensar no pareix que
este molt de moda els seus resultats tampoc solen ser políticament correctes.
La
intenció, em pareix a mi, la veiem en les definicions, no és una altra que la
d'anul·lar la idea de frontera que subjau en les paraules “immigrant”, el que
entra en un país que no és el seu, i “emigrant”, el que abandona la seua
residència. La idea que es vol traslladar és la que ja no hi ha immigrants ni
emigrants, com ja no hi ha països ni fronteres, hi ha simplement “migrants”,
persones que decidixen abandonar el seu lloc de residència i anar-se a un altre
i basta.
És la batalla de les paraules, més important
del que ningú puga sospitar. Ja se que
molts de vosaltres ara estareu pensant en arguments del tipus: “bo, l'important
no és com es diga, és el que es fa”, “bah, són paraules que no van a cap
costat, no cal donar-li importància” “no anem caure ara en una espiral
semàntica” I altres paregudes.
Però,
cal saber i recordar que eixa “guerra de les paraules” és una batalla que a
quasi tots ens pareix descafeïnada perquè generalment una de les parts ni tan
sols sap que esta lliurant-la, i només l'altra sap que ho fa. Açò succeïx
perquè a curt termini es indolora i incruenta, quasi invisible en realitat,
però les seues conseqüències poden ser molt greus.
En
fi, ens proposen una nova batalla semàntica: migrants, immigrants, emigrants?
Useu la que vullgueu, però no digueu després que no ho sabíeu.
Feliç
Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario