"Una cosa morta pot anar amb la corrent, però
només un ser viu pot anar en contra seua." (G. K. Chesterton).
Hui, ens ha amanecido a les 07:08 hores i, el sol
ens acompanyarà fins passades les nou de la nit, per a ser exactes a les 21:05
hores. En un dia que té totes les característiques perquè la basca ens torne a
replantejar que estem a l'estiu. Ahui celebrarem a sant Sixt II.
El problema de las “manadas” veig que no se
soluciona, és més, va en augment, ja no se a que “manada” es referixen els mitjans
de comunicació, comence a confondre-les.
L'augment d'estos comportaments succeïx a pesar de
tota l'educació sexual i els continus missatges que s'han donat i continuen
donant-se en les aules, en els mitjans de comunicació i en les institucions sobre
la igualtat, i seguix sense aparéixer la fórmula per a eradicar este tipus de
comportaments i actituds en la nostra joventut.
Em pareix a mi, que ja han succeït els suficients
casos com perquè boten totes les alarmes i es comence a posar solució a este
problema. Encara que, he de dir que és una tasca complica, han sigut massa anys
amb una educació sexual passada en la genitalidad i que s'oblidava de
l'afectivitat. És difícil en un espai de temps reduït donar-li la volta al
problema, perquè nostra societat es mou en una cultura individualista que
confon els desitjos amb drets i busca la seua satisfacció immediata. Las
“manadas” de torn tenen ben apresa la lliçó.
Moltes vegades, i a pesar d'assumir de bon grat la
responsabilitat de preparar els nostres jóvens perquè siguen capaç d'amar i de
ser amats, sabem que no estem prou preparats per a afrontar esta tasca. Com
explicar l'art d'un amor autèntic? Quins plantejaments els anem a fer per a
promoure: l'espera, el respecte de l'altre, la maduresa, l'amor verdader,…?
Si no eduquem les nostres emocions i sentiments,
els nostres desitjos i apetències. Si no eduquem la nostra capacitat d'amar, el
nostre caràcter, les nostres mirades o gestos, en una relació de llibertat,
respecte, autodomini i entrega, estarem reduint el nostre cos i el dels altres,
la grandesa de la sexualitat, i la nostra capacitat d'amar, a un mer tràmit en
què els instints governen el nostre cor, en compte de ser al contrari. I
inclús, confondrem conceptes tan necessaris en el tema que ens ocupa com són
l'atracció, l'enamorament i l'amor.
És complicat donar una educació que pose les bases
de l'amor humà i verdader des del moment que sorgix la primera purna hormonal
entre dos persones, dos cossos, que es troben i s'atrauen, passant pel sentiment
profund de satisfacció d'estar amb l'altre, fins a arribar al verdader amor que
apunta a descobrir la totalitat de l'altre i buscar el seu benestar, la seua
felicitat i la possibilitat de formar entre ambdós un vincle, una relació molt
profunda.
Com explicar que a l'amor verdader s'arriba des de
l'atracció i l'enamorament. Encara que és l'amor el que dóna sentit a
l'atracció i l'enamorament. I que, saber enamorar-se moltes vegades de la
mateixa persona, sentir-se atreta per ella, garantix l'èxit d'esta aventura,
que requerix de la nostra intel·ligència, voluntat i llibertat.
És una labor complicada quan ens trobem en una
societat on majoritàriament el plaer es busca com una satisfacció de les
necessitats personals, i on l'acte sexual ha perdut el seu valor essencialment
humà.
Pretendre arribar a la felicitat partint del plaer
sexual o de les sensacions és un engany, és una de les primeres trampes amb què
ens trobem al confondre la passió amb l'amor. Creure que amem quan només
desitgem ens porta a primar el simple plaer físic, momentani i fugitiu, que
deixa un solatge d'insatisfacció. Perquè la satisfacció sexual és en realitat
només una part, i potser la més xicoteta, de l'alegria de l'entrega sexual en
cos i ànima pròpia de l'entrega total de l'amor verdader.
Difícil el treball que hem de fer per a reduir el
problema de les agressions sexuals, però cal començar a fer-lo.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario