"Una
cosa morta pot anar amb la corrent, però només un ser viu pot anar en contra
seua." (G. K. Chesterton).
Pareix
que disfrutarem hui d'unes temperatures més benèvoles, veurem si el sol des de
les 07:19 hores fins a les 20:49 no les espatla, en un dia en què al celebrar a
Sant Bernat ens ve a la ment la imatge del fred i de la neu.
Parlàvem
ahir a la vesprada sobre les relacions de parella, i es posava moltes vegades
en dubte la fidelitat, es deia que era molt difícil, quasi impossible, ser
fidel, i que ens havíem d'anar fent a la idea que això seria així.
Em
fa la impressió que si un no està disposat a esforçar-se no podrà ser fidel, si
no s'esforça a comprendre que la fidelitat és quelcom positiu, es dedicara a
“aguantar” i a anar tirant. Em pareix, i s'ho vaig dir ahir, que estes persones
que no creuen en la fidelitat tenien una visió un poc negativa del ser humà;
encara que, d'altra banda, puc arribar a comprendre'ls.
Tenim
hui en dia al nostre voltant molts ambients on la fidelitat no apareix per cap
lloc, ni tan sols en el plantejament vital de moltes persones. Veiem que
s'establixen moltes relacions amb un compromís que és únicament emocional. La
base és: “Estaré amb tu mentres senta el que estic sentint; quan açò s'acabe,
es va acabar l'amor.”
Cal
ser conscient que totes les emocions, positives i negatives, acaben per anar
disminuint. A un se li mor un ser volgut i, al cap del temps, eixa emoció
negativa va decaient. D'altra banda, el temps també fa que decaiguen les majors
alegries de la vida. Després, passat un temps eixos estats d'ànim poden tornar
a aparéixer: així són les emocions.
Si
l'emoció, el sentiment més superficial, és l'única cosa que em lliga “a
l'altre”, abans o després, tot es destruïx. Si, com creu molta gent, l'amor
fóra només emoció i sentiment, jo no seria amo dels meus amors, perquè no sóc
amo de les meues palometes en l'estómac. Com va dir algú: tot el que es crea
només emocionalment, emocionalment es destruïx.
Cal
esforçar-se, tot lo bo que l'home posseïx ho adquirix a base de repetir-ho, a
base d'esforçar-se per a aconseguir-ho, esforce per a continuar volent quan el
sentiment ja no respon; cosa que, per cert, és molt comú. No ho oblidem: abans
o després, tots els amors del tipus que siguen, seran provats en el terreny
dels sentiments. Cal “cuidar els afectes”, protegir-los, ser prudents i
cautelosos perquè ningú ni res puga alterar-los. Això comporta, entre altres
coses, ser cuidadós en el tracte amb persones de l'altre sexe.
La
fidelitat és quelcom positiu, no és “aguantar”, ni anar tirant. Per això, si un
no està disposat a esforçar-se, o serà infidel o es dedicarà a “aguantar”. Està
a l'abast de la mà de tots, perquè encara que un no siga amo dels seus
sentiments, sí ho és dels seus afectes.
No
oblidem el que s'ha dit amb anterioritat, no m'importa repetir-ho. Quan el
sentiment no funciona, cal posar en marxa la intel·ligència i la voluntat per a
continuar volent. L'amor, si ho pensem un poc, se sosté sobre tres pilars:
Intel·ligència, sentiment i voluntat.
El
sentiment només no manté l'amor.
Feliç
Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario