"Una cosa morta pot anar amb la
corrent, però només un ser viu pot anar en contra seua." (G. K.
Chesterton).
Hui, quan celebrarem a Santa Mònica
ens anem a trobar amb un dia complicat, en el meteorològic, així que el sol
encara que tenia pensat començar a enllumenar-nos des de les 07:26 hores fins a
les 20:39, em pareix que no ho aconseguirà.
Ahir a la vesprada em van comentar,
que oblide mencionar que també el patiment i la malaltia poden tindre aspectes
positius, però jo no ho tinc tan clar. No ho tinc gens clar, pense inclús que
pot ser un error a pesar que és una visió del patiment que esta molt difosa
entre persones de bona voluntat. Segons la meua opinió crec que hi ha feta,
especialment entre els cristians, molta retòrica sobre la bondat del dolor. Es
confonen i es mesclen conceptes: el que és el dolor en si; el que es pot traure
del dolor; i allò en el que el dolor pot acabar convertint-se. El primer és i
continuarà sent horrible. La segona cosa i el tercera poden arribar a ser
aspectes positius.
Segons em pareix recordar, Crist mai
lloa l'angoixa del patiment, és més no va anar cap al dolor com cap a un paradís.
Tot al contrari: es va dedicar a combatre el dolor en els altres, i, en si
mateix, ho va assumir amb por, es va acostar a ell tremolant, va demanar, va
pidolar que se l'allunyara d'ell i el va assumir perquè era la voluntat de Son
Pare. I, va ser llavors quan va acabar convertint el dolor en salvació. És
millor no lloar al dolor. Però cal dir sense cap rodeix que en la nostra mà
està aconseguir que eixe dolor siga la nostra ruïna o el naixement d'alguna
cosa nova.
El dolor és part de la nostra condició
humana. No hi ha home sense dolor. I no és que Déu «tolere» els dolors, és,
simplement, em pareix a mi, que Déu respecta la condició temporal de l'home, el
mateix que respecta que un cercle no puga ser quadrat. El que Déu sí ens dóna,
i els cristians ho deuríem tindre clar, és la possibilitat que eixe dolor siga
fructífer.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario