Dimecres 27 de febrer del 2019.

“El correcte és el correcte, encara que no ho faça ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque respecte d'això”. (G. K. Chesterton).

Molt bé, un dia més en el que comprovarem com el sol tornarà a eixir, i hui ho farà a les 07:36 hores, i ens acompanyara en este dimecres fins a les 18:51 hores, tot açò es pot considerar com una notícia verdadera i és molt difícil que se li puga denominar com “fake news” o notícia falsa.

Però les notícies falses existixen, podeu estar segurs, i el pitjor és que és possible que més d'una vegada ens hagen enganyat amb alguna. Cal recordar que una “fake news” és en si mateixa una mentida o siga “parlar o obrar contra la veritat per a induir a error”.

Així que, podem pensar que hi ha una intenció deliberada per a enganyar-nos i el que és més greu, que moltes vegades s'intenta que eixe engany ens conduïsca a prendre unes decisions que seran per tant equivocades.

I perquè ens enganyen amb tanta facilitat? Doncs perquè una de les condicions que ha de tindre tota “fake news” és que ha d'aparéixer com plausible o siga que meresca el nostre aplaudiment, que ens agrade. Ens deuen paréixer també versemblants i que es recolzen moltes vegades en les nostres emocions per a suscitar-nos menyspreu, ràbia o frustració.

Però clar, açò ens diu també que moltes vegades ens enganyen perquè volem que ens enganyen, ens agrada la notícia i no ens interessem a esbrinar si són veritat o no i ens eximim de fer front a eixes falsedats. No és fàcil donar-nos compta a simple vista si es tracta d'una “fake news” perquè es basen en dades molt heterogenis, intencionadament evasives i subtilment enganyoses.

Moltes vegades ens basta utilitzar el sentit comú per a donar-nos compta que ens intenten enganyar, i llavors hem de buscar la veritat. No la veritat que ens porte només a traure a la llum coses fosques sinó la veritat que afavorix l'aproximació als altres i que busque el bé.

Si nosaltres tenim la responsabilitat d'interessar-nos a evitar que ens enganyen, qui té el compromís especial de què açò no succeïsca és el que pel seu ofici té la responsabilitat d'informar, és a dir: el periodista.

Ens hem de donar compte que el periodista té la tasca, enmig de tantes notícies i en el remolí de buscar les primícies, de recordar que en el centre de la notícia no està la velocitat a donar-la i l'impacte que puga causar, sinó les persones. Informar és formar, és involucrar-se en la vida de les persones. Per això la verificació de les fonts i la protecció de la comunicació són verdaders i propis processos de desenrotllament del bé comú que ens generen confiança. 

No vull dir que el periodisme haja de ser “buenista”, que negue l'existència de problemes greus i assumisca tons embafosos. El que vull dir, al contrari, que siga un periodisme sense hipocresies, contrari a les mentides, un periodisme fet per persones per a persones, i que s'entenga com un servici a tots i en especial als que no tenim l'oportunitat d'esbrinar moltes coses. 

Feliç Dia.