“Lo correcte és lo correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
Hui tindrem sol des de les 07:55 hores fins a les
18:34, un altre bon dia d'hivern, sens dubte. Ara en el meu balcó una
temperatura de 10,2 graus que confirma com va d'agradable a ser este dimarts.
A ningú li estranya ja, que la situació política
esta revolta, per no dir complicada, ja que tot pareix indicar que els
pressupostos no van a debatre's, este dimecres ERC i el PDECAT votaran a favor
de les esmenes a la totalitat. Excepte sorpresa d'última hora, perquè els
independentistes i el Govern han trencat les negociacions.
El motiu pel qual se'ns ha dit que es trencaven les
negociacions ha sigut que en la mesa de
partits es va incloure com contingut el referèndum d'autodeterminació. Val, com
a excusa esta bé, encara que el Govern sempre va saber que els independentistes
volien parlar d'autodeterminació. Almenys en el document que Torra va entregar
a Sánchez se'ns a dit que en el punt 2 el tema de l'autodeterminació estava
clar, pel que ja feia setmanes que el
tènia el Govern per escrit, o siga “negre sobre blanc”.
Llavors que ha passat? El Govern no sàvia que ERC i
el PDECAT volien la independència? Tot
açò és molt estrany. Recordarem un poc doncs tot és molt complicat.
Se'ns va dir que Sánchez, abans de la ruptura, va
acceptar una mesa de partits d'àmbit nacional que suposava per raons de mètode
i de contingut un seriós qüestionament de la sobirania nacional. Açò portava
amb si per raons de mètode donar-li legitimitat a una institució paral·lela,
que ninguneaba als autèntics representants del poble espanyol. Eixos
representants, sense alternativa possible, són els diputats triats en les
eleccions. El poble és sobirà i la sobirania no pot compartir-se amb mesa de
cap negociació. Per raons de contingut eixe tipus de mesa no pot ocupar-se
d'una qüestió com l'autodeterminació, encara que si sobre altres temes, però de
l'autodeterminació no.
Dit l'anterior, no hi hi ha motiu per a certs
excessos verbals (cridant-lo traïdor o comparant el que està succeint amb el
xantatge d'ETA), ni per a manifestacions per a respondre a les barrabassades
d'un Govern. En una democràcia madura com la nostra la protesta en el carrer ha
de reservar-se per a situacions excepcionals.
Les manifestacions contra un Govern que no agrada a
molts creen la sensació que la protesta pot generar un canvi imminent que no té
per què produir-se. Doncs és en unes eleccions on es pot canviar un Govern. El
descontentament tendix, d'esta manera, a polaritzar-se. I el que necessitem és
més construcció social i menys polarització.
No és convenient tampoc que s'utilitzen els símbols
nacionals (bandera i himne) per a fer oposició.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario