“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
Ja hem arribat a un altre cap de setmana, i amb
l'eixida del sol a les 07:41 hores començarà un bon dia d'hivern que ens durarà
fins que ens abandone a les 18:47, després ens refrescarà però per a res
s'espatlara este dissabte.
Fa pràcticament una setmana que les paraules dures
d'un periodista sobre el naixement de xiquets amb discapacitat han motivat que
no pare de llegir la paraula “eugenèsia”, una paraula que he de reconéixer no
coneixia el seu significat i que mirant el diccionari he comprovat que
significa: “1. F .
Med. Estudi i aplicació de les lleis biològiques de l'herència orientadesal
perfeccionament de l'espècie humana”.
Vista la definició m'he vist en la necessitat
buscar un poc per a veure perquè esta alçant tanta polèmica, doncs segons la
meua opinió no tinc res a objectar a esta definició.
I clar, el problema he vist que s'ha produït quan
no es vol, una altra vegada, respectar la dignitat de cada ser humà. S'oblida
que no sols importa l'espècie humana, sinó que importa cada ser humà, cada
persona humana, que, té dignitat i no preu.
A vore, la saviesa humana o siga la raó, és una de
les ferramentes més poderoses que posseïm. És el que ens permet conéixer,
planejar, entendre, deduir… Perquè este grandiós mitjà no s'utilitze malament,
necessita tindre unes bases adequades, de bons principis. Sense eixe fonament
estable, qualsevol cosa – fins a la més disparata – Pot ser executada segons
els dictats de la raó.
Si l'eugenèsia es torna boja, si en aras del
suposat perfeccionament de l'espècie humana, val tot o quasi tot, estem ja
perduts. Si val “tot”, eixe tot inclourà el sacrifici de “un” individu, o de
dos, o dels que siguen necessaris, sempre que isca – Suposadament - beneficiada
l'espècie.
El problema s'engrandix quan, eixe perfeccionament
que ho justifica quasi “tot” esta en mans d'uns pocs que el poden utilitzar com
vullguen. Tot açò ho comprenem, veiem quin és el problema que podem tindre,
però quan busquem un exemple se'ns complica molt la vida.
Vaig aplicar esta qüestió al problema de
l'avortament.
Hem sentit moltes vegades eixa expressió: “Que
vinga sa”. No és un mal desig. Però,
si no ve “sa”, què? I què és “vindre sa”?
I, ací comencem amb els
principis i amb la dignitat de la persona. Si el que “ve” és un
objecte, cal rebutjar-lo si no està del tot “sa” (si no s'adequa a les
expectatives de qui l'espera). Si el que acaba de vindre ja era no sols quelcom,
sinó algú, llavors lo moral és acollir-lo, sense avaluar-lo com si fóra una
mercaderia en més o menys perfecte estat.
Que esta succeint, qüestió de principis, si el
principi de què partim és el que l'embrió humà és quelcom i no algú, una cosa i
no una persona, una realitat que pot ser tractada com un objecte i no com un
subjecte… comencem molt malament. Si el concebut encara no nascut és només
quelcom, un bé, que no té dret a ser tractat com algú, resulta difícil, al meu
mode d'entendre, oposar qualsevol raó a l'argument: “nosaltres parim, nosaltres
decidim”.
Llavors, amb eixes idees, resulta complicat, pense
jo, oposar raons de pes als arguments proclius al mal anomenat “avortament
eugenésic”, que per cert no comprenc jo com es millora l'espècie.
Per desgràcia, no sols un periodista particularment
atrevit justifica com millor, fins des del punt de vista moral, l'avortament
d'un xiquet que ve amb alguna discapacitat. També, d'alguna manera, la llei ho
justifica.
Contra eixe periodista només poden argüir
coherentment - així ho crec - aquells que s'oposen a l'avortament. Aquells que
reconeixen sempre la dignitat de la persona humana, també la de l'incapacitat i
del malalt, siga xiquet o ancià. Aquells que permeten que la raó s'amplie al
deixar-se commoure per la presència de l'altre. Aquells que creuen que tot ser
humà té dret a viure, sense tindre en compte les condicions en què es produïsca
eixa vida. Per tant, negar a una persona el dret a la vida és sempre una
vulneració de drets.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario