“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
Ja estem en la mitat de la setmana, han passat tres
dies i tres dies és el que ens falta per a acabar-la, és el que tenen els
dijous, que estan en “mig”. Així que a seguir, clarejará a les 07:44 hores i començarà a fosquejar a
les 18:45 hores.
Hi ha una pregunta que tal vegada ens l'hàgem fet
alguna vegada, té a veure amb la nostra identitat, és una pregunta a què quasi
mai trobarem una resposta exacta, pel que la fa interessant: qui sóc jo?, ja
m'imagine que estareu fugint en este moment, encara que espere que siga per a
anar a buscar una resposta.
Sol succeir que el que dic jo sobre mi i els que
altres diuen, moltes vegades no coincidix i a pesar d'eixes diferents opinions
mai arribaran a dir per complet el que sóc en realitat i el que puc ser.
És un tema curiós, ja que entenem per identitat el
que ens caracteritza, tot el que ens identifica i ens fa diferents dels altres. I, si açò és així, la nostra
identitat és llavors múltiple perquè està composta per diferents factors: sóc
espanyol, i també sóc corredor, sóc home, catòlic, i moltes coses més. O siga
que sóc moltes coses. I, segons qui em pregunta o on em pregunten, responc amb
una o altra d'eixes realitats que em caracteritzen i que em situen dins d'un
determinat grup humà, social o professional. No hi ha una contradicció entre
estes realitats que em caracteritzen i, en certa manera, expressen qui sóc.
Veritat que és així? Inclús pot donar-se el cas que
puga haver-hi un conflicte o, millor una tensió entre alguna d'estes realitats
que m'afecten personalment. Tan bé podria succeir que ser catòlic, en algun
moment, m'obstaculitzara el ser professor o el ser alcalde del meu poble i
frustrara la meua vocació política. Però estes tensions solen ser puntuals. I,
en cas de ser decisives, m'obligarien a triar pel que m'identifica més o
resulta més propi i més adequat a mi persona. Si de veritat fora incompatible
el ser catòlic i el pertànyer al partit polític de les meues simpaties, al
triar un dels dos aspectes manifestaria el que vull ser.
Així que podem dir que la nostra identitat no esta
tancada, ni és inflexible sinó que és acollidora, que rep molts factors. Per
això té una capacitat d'integració i d'enriquiment. Sóc el que sóc, he nascut
on he nascut, tinc els trets que tinc, practique una determinada religió. És
veritat que altres han nascut en un altre lloc, tenen uns trets lleugerament
diferents dels meus i probablement diuen del seu Déu el mateix que dic jo del
meu, encara que sens dubte d'una altra manera. I, no obstant això, som tan pareguts!,
en el fons, som iguals.
El que vull dir és que al reconéixer la meua
identitat, la dignifique quan reconec la identitat de l'altre i la respecte. En
l'altra persona em reconec al mi mateix, aprenc el que sóc, precisament en el
que em diferencia, però també en el que m'iguala.
Encara que també poden existir algunes perversions
perilloses quan em definisc, però estes ja les deixaré per a un altre dia.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario