“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque al
respecte”. (G. K. Chesterton).
Com tots els dies, hui també ens eixirà el sol,
però ho farà a les 07:54 hores, encara que fent honor a la veritat, en la meua
finestra els seus rajos arriben després d'haver passat uns minuts, les
muntanyes i l'edifici de davant fan que haja d'esperar. El crepuscle arribarà a
les 18:36 hores.
Ahir a la vesprada em van dir que és prou probable
que anem a unes pròximes eleccions generals, a les que haurem d'afegir totes
les altres que ja tenen més o menys les seues dates, i este matí m'he alçat amb
el dilema que fer amb el meu vot quan eixe moment arribe. El que este matí
m'esta fent pensar és el principi del mal menor que afirma que cal votar al
partit menys roín.
Vist el que tenim en el panorama polític crec que
va sent hora de començar a pensar. Hi ha algunes coses que tinc clares, perquè
davant de dos opcions roïnes he de triar el mal menor. No triar pot fer-me en
una certa forma còmplice del mal major que vaig poder contribuir a evitar,
llavors, actuar en consciència en un cas així és triar el que ocasione menys
dany. En el terreny del moral esta clar però en el cas del vot en unes
eleccions és més complicat.
Pensaré en veu alta: He de distingir si eixe mal
que es pot produir depén directament de mi o no. Doncs si depén de mi, no he de
fer el mal, cap mal, ni per més xicotet
d'este siga, en este cas no ho puc triar, esta clar. Però, si no depén de mi i
no el puc evitar, llavors he de triar el que faça menys dany, o siga el mal
menor en el sentit ètic.
Podria votar per un mal menor, quan hi haja una raó
prou forta que ho justifique. No obstant això, fent una volta més a la
“femella”, cada vegada es fa més evident que el meu vot és menys important: les
opcions que se'm presenten vénen predefinides per un procés anterior en el que
només van participar uns pocs, les executives dels partits, i totes són opcions
de moment clarament deficients.
En este cas si vote almenys roín el que estic fent
és votar perquè no isca l'altre partid que trobe pitjor. Esta és la meua
lamentable situació.
Fins fa uns quants anys, tal vegada la resposta a
esta crítica hauria sigut “No t'agraden els candidats? Presenta't tu mateix!”
però hui eixa no és una opció real: els polítics s'han convertit en una casta
que tria els seus successors entre aquells que els són lleials, siga per
vincles de partit o perquè els han jurat obediència.
En època d'eleccions és fàcil deixar-se portar per
l'entusiasme, i alegrar-se si guanyen uns o afligir-se si són els altres. Està
bé, moltes coses importants es juguen en cada cicle electoral, però no cal
creure's que són les més importants, i a vegades el mateix donarà que guanye el
Reial Madrid o el Barcelona, perquè finalment els polítics escolten més als seus
col·legues polítics que als que van votar per ells. I si algun de nosaltres
acaba en una posició important, no hem d'oblidar que la realitat última que
està en joc és la nostra dignitat com a persones, i no la pròxima enquesta o
elecció.
En conclusió, estic a la defensiva, estic en una
minoria les opinions de les quals no són tolerables per al poder civil, i no
tinc les ferramentes per a defendre-les. Si participe en les pròximes eleccions
tal vegada vote pel mal menor, però sense posar la meua fe i esperança, ni en
un candidat, ni en la pròxima elecció, ni en tal o qual partit polític.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario