“Lo correcte és lo correcte, encara que no ho
faça ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”.
(G. K. Chesterton).
Este diumenge hi ha carrera, així que procuraré
ser el més ràpid que puga, tindrem sol des de les 07:57 hores fins a les 18:32,
i el dia es presenta bo si li done valor a la temperatura que tinc ara en el
meu balcó, 11,5 graus.
Com tot dissabte que es pree, i el d'ahir ho va
ser, és un dia on ens solem relacionar més amb la gent i encara que sol ser amb
persones del nostre entorn, poques vegades coneixem gent nova, i no per això
deixem de sorprendre'ns de la quantitat de diferències amb què ens podem
trobar.
Una de les principals curiositats amb què em
trobe és en com entenen les persones l'egoisme, i com costa veure la diferència
que existix amb el voler-se a si mateix. No és el mateix, encara que molta gent
ho confon.
Sense cap dubte tots hem de buscar el nostre
propi bé i felicitat, doncs en cas contrari estaríem davant d'una malaltia
mental o d'una degradació de no fer-ho així, però la qüestió és com he de
fer-ho, no cal fer-ho buscant-me exclusivament a mi mateix, sinó pel camí que
em porte als altres, és a dir a través de la generositat. Veurem si ho explique
un poc millor; la meua realització personal passa pel bé i la felicitat dels
altres, sent condició necessària per a voler-me a mi mateix el buscar la
felicitat dels altres.
Pot paréixer difícil d'entendre, però, si ho
raonem un poc, nos en adonarem que l'individu egoista procura cridar l'atenció
sobre si, es creu el centre de l'univers, només li importa ell i considera les
persones i al món exterior únicament des del punt de vista de la seua utilitat
o conveniència per a si. Es tanca en si mateix, ja que al no creure en els
altres li és impossible acostar-se a ells amb afecte i comprensió, pel que fracassa en les seues relacions
interpersonals. El que succeïx llavors que els egoistes són incapaços d'amar
als altres, perquè tampoc s'amen a si mateixos. A açò es deu que l'egoisme i
l'amor a si mateix, lluny de ser idèntics, són en realitat oposats.
Resumint, que hui és diumenge: hem de superar el
nostre egoisme per a arribar a apreciar les persones, perquè l'amor cap a mi
mateix només és bo i saludable en quant ens porta a un amor més profund cap als
altres.
Si volem amar a algú és condició fonamental la
superació de l'egoisme. En el seu sentit més general, vaig a atrevir-me a
descriure l'amor afirmant que amar és fonamentalment donar, encara que amar és
també estar disposat que els altres t'ajuden.
Per a acabar; l'amor cap a nosaltres mateixos,
ens imposa l'obligació de voler-nos, de buscar el nostre propi bé i realització
personal, a través del camí de l'amor al proïsme. La
nostra felicitat, per tant, passa per buscar el bé i la felicitat dels
altres.
Esta és la gran diferència: l'amor a mi mateix
només el realitze si practique la generositat i busque el bé dels altres. Este
és el mode correcte de voler-me, mentres l'egoista està radicalment equivocat.
La meua felicitat l'aconseguiré si busque la felicitat dels altres; però, si al
contrari, els altres no m'importen, o em tanque a ells, seré un desgraciat i no
aconseguiré el meu propi bé i felicitat.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario