“Lo correcte és lo correcte, encara que no ho
faça ningú. Lo que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque respecte
d'això”.
(G. K. Chesterton).
El dia li va guanyant, a poc a poc, temps a la
nit i hui sol ajudarà des de les 07:52 hores fins a les 18:38, lentament ens
anem acostant a la primavera. Tranquils, a pesar d'este dia gris tot arribarà.
Em deien ahir a la vesprada que els savis parlen
perquè tenen alguna cosa a dir i que els panolis ho fan perquè han de dir
alguna cosa, estic quasi segur que es tracta d'una frase de la Grècia clàssica,
i sol ser veritat sobretot quan estic sentint i llegint moltes opinions i
declaracions sobre els problemes que estem patint. Comprove amb quina habilitat
s'ajunten paraules buides per a fer frases inintel·ligibles, i ho fan aquells
als que paguem perquè han “okupat” el lloc que hagueren d'ostentar els savis,
no sé què és major: si la indignació que sent o el desànim que m'invadix.
Estic sincerament desorientat perquè no sé si el
conjunt de persones que aspiren a dirigir Espanya està ple d'hòmens
intel·ligents que ho dissimulen molt bé o de desvergonyits i perillosos
imbècils que no s'amaguen de ser-ho.
Tots veiem que el nostre país està immers en un
procés de profunda desorientació, i tot pareix indicar que estarem en mans
d'hòmens que o bé estan cegos i van donant “pals de cec” o és que no volen
veure.
Els vaig sentir ahir, i tots m'han enlluernat
amb l'aparent esplendor de les seues encandiladores promeses, em mostren, doncs
ja pareix que estem en campanya electoral, unes solucions que em prometen un
futur feliç exempt de qualsevol tipus de problemes, i m'aconsellen que done
l'esquena als valors en què es va assentar la meua civilització, que m'assente
amb ells, que menge i bega amb ells i que els seguisca en este canvi
progressista que prometen.
Però, les dificultats i els problemes que tenim
ara són la collita que ells van sembrar, una collita que té una legislatura
fracassada en la que a ningú li ha importat el bé d'Espanya i els espanyols, i
només han primat els interessos partidistes, quan no els purament personals.
Després del seu estrepitós fracàs, els polítics, seguixen mirant-se el melic mentres els
problemes que ens apressen cada dia seguixen sense resoldre's, però clar per a
ells això no és urgent, l'urgent són les
enquestes, els vots, els escons, les butaques ocuparan.
També em deien ahir a la vesprada que madurem
amb els anys. A la vista està que no és cert. Pense que en realitat madurem amb
els danys, però els danys estan sent tants i tan profunds que ja estic fart de
pensar el que pense. Gran part de les dificultats per les quals travessem es
deu, com va dir…, esta vegada no de la Grècia clàssica sinó del premi Nobel de
literatura Bertrand A. W. Russell; "que els ignorants estan completament
segurs, i els intel·ligents plens de dubtes".
Si algú ha tret a flote a este país, hem sigut
els españolitos de peu que ens hem estret el cinturó fins a l'últim forat.
Nosaltres, som els verdaders herois d'esta història, som els que una i mil
vegades hem sigut capaços de corregir els errors dels polítics, però hem
arribat a un punt, almenys jo, que fins als herois s'han cansat ja de moure
muntanyes per qui no mou ni una pedra per ells.
Per la meua part estic fart de perdre, fart de
sentir-me decebut, fart que qui hauria de ser l'exemple en què mirar-nos, siga
el primer a defraudar-nos, fart que els que haurien de ser els primers a
respectar les lleis que ells mateixos promulguen, no les respecten com les
respecte jo. Estic cansat dels uns i dels altres, dels de dalt i dels de baix,
i sobretot estic cansat dels llops disfressats amb pell de corder que aparenten
una cosa i després fan la contrària.
Un poc trist és tot açò, però és així, estic
fart d'estar fart, fins al punt que no sé molt bé si és que no he començat ja a
estar fart de tot i que he de començar a oblidar-me de tot el que esta passant
en la política.
Hauríem de preguntar als nostres polítics una
cosa semblant al que Moisés va preguntar al seu germà Arón: «Què vos ha fet
este poble, perquè hàgeu tirat sobre ell tan pesada càrrega?»
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario