“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
Hui com tots els dies ens eixirà el sol, però hui ho
farà a les 07:37 hores, un minut abans que ahir, i se'ns anirà a les 18:50
hores, un minut més tard, així que hui disfrutarem de dos minuts més d'este
fantàstic sol d'hivern.
Se'm fa dur llegir tots els matins les notícies i
els comentaris periodístics i comprovar com ens omplim la boca amb els
“valors”, com la “solidaritat” o la “tolerància” que es lligen i se senten
vinguen o no a col·lació. Però veig molt poc l'obligació de comportar-se segons
uns principis, veig molt poc l'obligació i les ganes de comportar-se d'una
manera exemplar i de recriminar aquelles persones el compartiment de les quals
no estiga a l'altura d'eixa exemplaritat.
No m'agrada veure la quantitat d'ocasions en què es
fa una separació entre “vida pública” i “vida privada”. Quantes vegades
s'escolta eixa falsedat que "cada un en la seua vida privada pot fer el
que li done la gana"! Doncs què no. El comportament en la conducta
personal ha de ser exemplar en la vida pública i també la privada. Si algú maltracta
o enganya a la seua dona, pot ser de fiar en qualsevol altre àmbit? Si u és un
pocavergonya en la seua vida privada, no pot pretendre que ningú es fie d'ell
en la vida pública. Tots, i sobretot els nostres representants, tenim
l'obligació, almenys, d'intentar ser exemplars en la nostra vida: l'íntima i la
pública.
Cal tindre honor, ja se que esta paraula no s'usa,
però hem de ser honorables, Una persona que sap el que és l'honor i ho posa en
practica no pot mentir ni enganyar ni robar. Una persona amb honor complix la
paraula donada en la seua vida social i personal. Un home o una dona no poden
prometre's amor i fidelitat i després enganyar el seu cònjuge: és que la
paraula donada no servix per a res? I no val apel·lar a la debilitat del ser
humà ni necieses per l'estil. Quan un es compromet a quelcom o amb algú, té
l'obligació de complir amb el seu deure. I resulta curiós amb que facilitat
s'obliden totes estes coses.
Alguns dels problemes que ens trobem tots els dies
tenen les seues arrels en una profunda fallida moral: val tot i el
"honor" es considera un concepte antiquat i sense cap vigència. I
així ens va. Quan es fomenten els vicis i es desprecien els mèrits; quan la
virtut és objecte de burla i menyspreu; quan el fi justifica els mitjans, el
resultat que obtenim és una societat malalta i decadent. Sense honor, sense
virtuts, sense exemplaritat i sense esforç ni mèrit, no anirem a un altre lloc
que no siga la ruïna. Per això, hui més que mai, fan falta persones exemplars i
honorables.
I en el panorama public es veuen molt poques.
Per cert, per si algú no s'acorda, segons el
diccionari “honor” té el significat següent: 1. M . Qualitat moral que porta
al compliment dels propis deures respecte del proïsme i d'un mateix.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario