“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
Després de l'arenga d'ahir en este Bon Dia, doncs
tenia temps, veurem si hui puc veure eixir el sol a les 07:45 hores, tot pareix
indicar que així que serà, igual que ara estic veient la famosa súper lluna de
neu, també espere veure el crepuscle a les 18:43 hores.
En realitat no va ser una arenga, però va ser
llarg, i és que se'ns acosten unes eleccions i hem d'anar mirant i pensant
quines són les opcions polítiques que més s'acosten a les nostres idees. I eixa
és més o menys la qüestió que em ronda pel cap estos dies, tindre ben clar
quines són eixes idees.
No voldria caure en l'error de pensar que qualsevol
opció política, sempre que haja sigut reconeguda com democràtica, siga des
d'eixe mateix moment admissible o que tota nova normativa, per tal de que siga
implantada per un procediment legal democràtic, resulte també moralment lícita
i puga seguir-se amb recta consciència. Crec que les coses no són exactament
així.
Sempre recorde en estos casos el vell principi que
pot considerar-se com una de les regles universalment admeses de la conducta
humana: el fi no justifica els mitjans. Encara que hauria d'afegir també un
altre principi, tan vàlid com l'anterior i molt més elemental: els mitjans no
justifiquen el fi. On vull anar a parar amb açò? Ho aclarisc de seguida.
Cal tindre present que la democràcia és sobretot un
mètode, un procediment, que establix unes regles de joc per a la vida pública
que, si s'observen lleialment, poden produir indubtables beneficis: eliminar
traumes violents en la política d'un país i garantir que les alternatives entre
diverses opcions que amb el temps es produïsquen no desemboquen mai en una
aventura sense possibilitat de retorn.
Però la democràcia, que és el “mitjà”, no justifica
els fins que per ella s'aconseguixen, perquè no és una vareta màgica que tot el
que toca ho convertix en bo i perfecte. Un mal, com per exemple, provocar la
mort, establit per un procediment democràtic, no per això deixa de ser mal i
continuarà sent sempre moralment il·lícit; i hi ha opcions polítiques que una
legalitat democràtica pot reconéixer i que són absolutament incompatibles amb
moltes de les meues idees.
La democràcia, en suma, no ens dispensa del deure
exercitar la nostra facultat de discerniment, que és art de distingir entre el
bé i el mal i d'encertar amb el camí recte.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario