Divendres 4 d'octubre del 2019.

"Una cosa morta pot anar amb la corrent, però només un ser viu pot anar en contra seua." (G. K. Chesterton).

Bon Dia: Hui és el primer dia que veig en el termòmetre del meu balcó una  temperatura per davall dels 20 graus, per a ser exactes 19,3 graus, encara que quan isca el sol a les 08:00 hores i ens acompanye fins a les 19:39, estic segur que encara passarem calor, en el dia que commemorem a sant Francesc d'Assís.

M'aclari anit un amic que no és el mateix la subsidiarietat que un subsidi, o un do, o un donatiu, o una almoina o inclús no és el mateix que la solidaritat.

Em deia, que la subsidiarietat ha de ser vista com una forma escalonada de desenrotllament dins de les diferències socials, per a obrir oportunitats a tots, perquè puguen accedir el mes ràpidament possible, si li posen voluntat i ganes, a nivells de vida i valors superiors no per dons sinó per les seues pròpies capacitats adquirides.

Intentaré repetir el que m'explicava el meu amic, em recordava que els hòmens som per la nostra mateixa naturalesa un animal social i polític que vivim en comunitat, en molt major grau que altres animals que són només gregaris o siga protegixen la seua vida i la seua espècie. Formem famílies que s'unixen a fi de satisfer necessitats que se situen més enllà d'una simple alimentació, com la protecció mútua, és llavors quan constituïm els pobles, on es desenrotlla la cultura.

Busquem llavors el bé comú en el “benestar” que ens dóna tindre una sana economia, que porta agregat el valor del “benestar” personal, que genera una cultura autèntica, brindant la seguretat de les persones i les famílies, i un nivell d'educació que siga accessible a tots.

Però guiar les persones al bé comú social no significa l'absorció de totes les seues activitats per part de l'organisme que dirigix eixa comunitat. Sinó el respecte per a les iniciatives, familiars, escolars i empresarials, parroquials o de barri, les quals ja limiten així l'actuació d'eixe organisme i la funció supletòria de les mateixes. El principi de la “subsidiarietat”, em deia el meu amic, és: la idea que la presa de decisions ha de deixar-se al menor nivell local possible (com succeïx en el federalisme clàssic nord-americà, on els governs locals fan unes coses, els governs estatals fan altres, i el govern nacional fa les coses que els governs local i estatal no poden fer).

La “subsidiarietat” és un desafiament contra la tendència de tots els estats moderns a concentrar poder en el centre, el que explica per què este principi va ser articulat per primera vegada quan l'ombra del totalitarisme s'estenia per Europa. El respecte pel principi social i ètic de la “subsidiarietat” també implica respectar les diferències culturals. I això, al seu torn, suposa que el ser humà arriba als compromisos universals, com el respecte pels drets humans bàsics, per mitjà d'experiències particulars, no per mitjà d'abstraccions generalitzades.

El fonament del principi de subsidiarietat es troba a posar a l'home en el centre de la societat. Cada persona té el dret i el deure ser l'autor principal del seu propi desenrotllament però necessita l'ajuda dels altres per a dur-ho a terme. Per això, l'autoritat ha de procurar establir unes condicions de vida que permeten a cada home i a cada dona un desenrotllament integral, en tots els àmbits possibles, fomentant i estimulant les iniciatives personals respectuoses del Bé Comú; ha de coordinar i ordenar eixes iniciatives en el conjunt del mateix Bé Comú; ha de suplir-les i completar-les quan les necessitats comunes superen les possibilitats de les persones i de les societats intermèdies. Però no ha d'impedir o suplantar la iniciativa i la responsabilitat dels seus membres.

L'home és un ser sociable i açò es manifesta en xicotetes agrupacions i en la gran societat o societat política (Estat). Les societats intermèdies, per estar formades per persones lliures, han de tindre llibertat d'acció. I només quan pels seus esforços no aconseguisquen el compliment dels seus objectius, la societat major (que per a tals fins sol comptar amb majors recursos) podrà actuar subsidiàriament. Açò és, no absorbint definitivament la societat inferior i exercint indefinidament tals activitats, sinó, en primer lloc, prenent càrrec l'activitat durant un espai de temps (curt i determinat).

Parlem de suplir, que és diferent de reemplaçar. I, en segon lloc, durant eixe lapse haurà d'assistir al desenrotllament dels particulars perquè puguen tornar a fer-se càrrec de l'activitat. És a dir promoure.

Tota activitat ha de ser realitzada per individus o associacions menors i només quan estos no puguen fer-ho bé, haurà de fer-ho una associació major. Quan intervenen les associacions la base és la justícia: donar a cada un el que correspon. És just que una societat menor faça el que puga fer bé. És injust que una societat major faça el que una menor pot fer bé. És just que una societat major faça el que una societat menor no pot fer.

En fi, molt que reflexionar per a tindre clar el concepte de subsidiarietat.

Feliç Dia.