"Una
cosa morta pot anar amb la corrent, però només un ser viu pot anar en contra
seua." (G. K. Chesterton).
Cada
alba ho fa amb la temperatura més fresca, hui hem arribat als 20,6 graus en el
meu balcó, i ara quan el sol comence el seu treball a les 07:57 hores i l'acabe
a les 19:44, haurà tingut el temps suficient perquè en el dia en què celebrem
en el santoral a santa Teresa del Xiquet Jesús, tinguem un agradable dia.
Ahir
a la vesprada, comentàvem que hi havia una qüestió que també havia que ensenyar
als jóvens i als no tan jóvens, i que podria ajudar a aconseguir autoestima,
són temes que pareix que quasi ningú ens ensenya; Per què o per a què visc? Quin sentit té la vida i quin
sentit té la mort? Per
què val la pena lluitar i viure si és que mereix això la pena? Eixes són,
vullguem o no, unes qüestions decisives a què no ens hauríem d'enfrontar sols.
A
molts de nosaltres ens costa abordar estes preguntes, tendim a eludir el tema,
ho ajornem contínuament, com si esperàrem que la mateixa vida ens ho acabe descobrint.
El pitjor és que, si ho retardem molt, correm el risc de trobar-nos un dia amb
la impressió d'haver tingut una vida sense a penes sentit. I com més tard
succeïx açò, més difícil ens resultara corregir el rumb.
No
entraré en el tema de qui ha d'orientar-nos i qui no ha de fer-ho, però del que
estic segur és que algú deuria. Al llarg de la nostra vida hem passat per
etapes en què ens hem detingut per a buscar les respostes, en la nostra
adolescència, quan vam acabar d'estudiar, la crisi dels quaranta o dels
cinquanta o en la jubilació, etc… en moltes d'estes ocasions ho hem fet amb
poca objectivitat, i hem pensat que es podria haver fet molt millor ús d'eixos
anys. I per això ens sol deixar un cert sabor amarg eixes reflexions, del que
va poder ser i no va ser, de tantes limitacions, de tants errors i fracassos.
També
eixos moments de desil·lusió ens poden servir per a rectificar, podem traure
profit, i molt, en la mesura que fem eixe balanç amb la il·lusió i l'esperança
de realitzar canvis, sense ignorar el que hem aconseguit i sense fer taula rasa
de totes les conquistes i encerts passats que van valdre verdaderament la pena
i que sens dubte també marquen la nostra vida.
La
reflexió sobre la nostra pròpia vida ens allunyara de tindre una visió superficial
de les coses i ens farà recórrer el nostre propi camí. La vida ens presenta
nombrosos interrogants, dels que normalment només obtenim respostes parcials i
incompletes, però amb una reflexió freqüent podem aconseguir que la multitud de
preocupacions, afanys i aspiracions de la vida diària no desvien la nostra
atenció del realment valuós.
Per
això és important que les xicotetes coses que ens ocupen tots els dies no
ocupen amb tal força el primer pla de la nostra atenció que no deixen espai per
a les qüestions de verdadera rellevància. Qüestions, que abans haurem
d'esbrinar.
Feliç
Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario