Dilluns 7 d'octubre del 2019.

"Una cosa morta pot anar amb la corrent, però només un ser viu pot anar en contra seua." (G. K. Chesterton). 

Amb una temperatura en el meu balcó per damunt dels 20 graus comence este dia en què disfrutare del sol des de les 08:03 hores fins a les 19:34 i celebrare el dia de la Mare de Déu del Rosario. 

Este cap de setmana passat realitze unes compres per Internet, i les rebre hui, i, mentres estava mirant l'e-mail per a esbrinar que hora arribaven, he estat reflexionat sobretot el que hem perdut al realitzar este tipus de compres, també hem guanyat en alguns aspectes però s'ha perdut la relació que existia entre el venedor i el comprador.

Durant segles qualsevol intercanvi que es realitzara entre persones estava basat en la trobada entre les parts i en la confiança mútua que es genera en tota compravenda. Els mercats i les botigues sempre han sigut llocs en què ens trobem amb l'altra part. Comprar, vendre, llogar, prestar, rebre prestat, qualsevol operació econòmica és el resultat d'una trobada entre persones que realitzen una activitat comuna en què ambdós ixen guanyant.

La botiga del cantó sempre ha sigut una part de la nostra vida en què establíem una relació amb el botiguer, podia ser efímera o podia ser una relació que es mantenia durant anys, establíem una confiança, de la que ambdós aconseguíem uns beneficis que ens feien veure el botiguer o al client no com un competidor o un oponent, sinó com algú amb qui col·laborem per a, per mitjà d'un intercanvi aconseguir els nostres objectius econòmics. 

Què he fet este cap de setmana? He realitzat un intercanvi sense que haja existit una trobada personal, m'he relacionat amb una màquina, he teclegat les meues preferències, he llegit les característiques i la informació d'un producte i he pagat amb una targeta.

I clar, els efectes de realitzar una compra d'una manera o una altra són exactament els contraris. Si en una botiga el contacte amb l'altra persona ens porta a la relació, a la gratuïtat, a l'ajuda mútua, a la cooperació… La “trobada” amb la màquina incentiva l'egoisme, la sensació que som enganyats, la busca del nostre propi interés. És una relació comercial despersonalitzada en la que no hi ha trobada amb l'altre, que reduïx una part essencial de la nostra existència com és el contacte amb els altres.

Imaginem que anem a la nostra botiga del cantó de sempre i el botiguer ens torna més diners del compte, li direm immediatament que s'ha equivocat i li donarem el que ens va tornar de més. Si açò ho fa una màquina, la traurem de l'error? O ens aprofitarem per a tindre un xicotet guany? Si volem tindre una economia solidària, precisem de la trobada amb l'altre, que l'intercanvi siga una excusa per a la relació i no una activitat individual que faig amb mi mateix.

Feliç Dia.