Dimarts 22 d'octubre del 2019.

"Una cosa morta pot anar amb el corrent, però només un ser viu pot anar en contra seu." (G. K. Chesterton).

No se si tindrem la sort de poder veure el sol en este 22 d'octubre que celebrem a sant Joan Pau II, un sol que com tots els dies ho intentarà, hui des de les 08:17 hores fins a les 19:13 hores.

Durant el cap de setmana he pogut escoltar en diverses ocasions una crítica que bé es podria confondre amb una animadversió i rancor cap a l'Església, davant de les quals se sentit tristesa i pena, unes paraules que no he rebatut per haver sigut pronunciades en un indret i lloc que no es mereixien ser contestades. Dir i pensar que l'Església és la culpable de la majoria dels problemes de la nostra societat i que el millor que podria fer és desaparéixer, són paraules que, segons el meu paréixer, deurien vindre de persones que reflectixen un nivell cultural baix, que no és este cas, però el que si transmeten és un odi que no es compagina amb la tolerància, i ni tan sols amb el respecte a la cultura i a la democràcia.

I clar, després d'uns dies, un no pot per menys de preguntar-se: per què eixe odi a Déu i a l'Església Catòlica? La meua resposta quasi segur estarà plena d'imprecisions i no es deuria prendre molt en compte, perquè és només una reflexió en veu alta.

Del que ningú dubta és que l'Església Catòlica, en l'actualitat esta en contra de les ideologies de moda, i que esta podria ser una raó més que suficient per a odiar-la. L'Església s'enfronta a la dictadura del relativisme, amb la seua no distinció entre Veritat i Mentida, entre Bé i Mal i la seua negació de la Llei Natural, a la que reduïxen a un vestigi ideològic i a una relíquia del passat. Estes ideologies de moda defenen a més la cultura de la mort, el que molesta especialment de l'Església és la seua enèrgica defensa de la vida, de la família i de la llibertat religiosa.

La imatge de l'Església que s'oferix en la majoria de la premsa no podria ser més tètrica, arribant fins i tot la caricaturització i a la manipulació més delirant. Però junt amb la història dels seus escàndols i de les seues traïcions, hi ha una història silenciosa i plena d'honestedat de gents amb fe les vides de la quals estan repletes de fets que han contribuït a millorar la nostra societat a través dels segles, històries que són oblidades o manipulades.

Han canviat molt les coses, els pensadors medievals deien; “contra el fet no valen arguments”, ací i ara al contrari és la realitat la que ha d'acomodar-se a totes les ideologies relativistes, encara que siga faltant a totes les normes del sentit comú. Hi ha un interés a mantindre sempre viu un atac contra a l'Església, tot el món s'està acostumant a utilitzar-la com un sac de boxa a què pegar sempre. Doncs bé, no passa res, l'Església continuara oposant-se a moltes coses, però perquè desitja protegir i millorar a la societat en general, perquè vol conduir la gent a la plenitud de la vida, la salut i a una prosperitat sostenible.

Siguem francs, els atacs a l'Església són una realitat que no acabarà mai, almenys en esta vida terrena, perquè vivim en un món que s'indigna per la mort d'un animal, però que ignora amb indiferència l'assassinat de monges a Àfrica, un món que defén amb fanatisme els capritxos de les minories ideològiques, però que mira a un altre costat quan es tracta de defendre el dret a viure dels xiquets avortats… en fi, vivim en un món a què, nosaltres els cristians estem cridats a renovar-lo i que per tant sempre tindrem problemes.

Així que no ens queda més remei que rellegir i recordar més sovint la bella i antiga Carta a Diogneto (segle II) doncs no han canviat molt les coses des de llavors.

Feliç Dia.