"Una
cosa morta pot anar amb la corrent, però només un ser viu pot anar en contra
seua." (G. K. Chesterton).
Bon
Dia: Hui el sol a eixit a les 08:01 hores i brillarà durant tot este dia, que dediquem
a santa Faustina Kowalska, fins a les 19:37 hores.
Tal
vegada per què la cafeïna del “carajillo” estava encara produint els seus
efectes, fet un ullada al whatsapp a l'arribar a casa, i, en un d'eixos vídeos
que se solen posar, em vaig atrevir a escoltar el d'eixe cuplet dels anys vint
que tant hem sentit i que tantes sensacions trobades ens provoca.
Anit,
l'última estrofa va ser la que més atenció em va tornar a cridar, i com sol ser
habitual van tornar a sorgir les mateixes preguntes: Es pot buscar o desitjar
la mort? Hi ha algun motiu pel qual meresca la pena morir?
Els
cristians ho tenim clar, el quint manament ens ho prohibix. La mort és, sens
dubte, un tema de gran interés. Per a alguns és la fi, per a altres el
principi, altres més la veuen com una eixida. Però la veritat és que quan es
tracta de decidir quan, com i per què deu o pot morir una persona, la discussió
es posa bona i és inesgotable.
El
pensament davant de la mort és característic en l'home com ho és la vida
mateixa, perquè aparentment som els únics que sabem que morirem. No obstant
això, en tots els temps, reflexions suïcides apareixen en les ments de les
persones dia a dia al voltant del món.
Buscar
la mort com fa el protagonista d'eixe cuplet contradiu la inclinació natural de
l'home de conservar i perpetuar la pròpia vida, i és contrari a un just amor
per nosaltres mateixos.
Feliç
Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario