Dimecres 2 d'octubre del 2019.

"Una cosa morta pot anar amb la corrent, però només un ser viu pot anar en contra seua." (G. K. Chesterton).

Bon Dia: 24'6 graus és la temperatura en este moment en què esta eixint el sol, o siga, que són ara les 07:58 hores, em pareix un poc alta per a estar en el segon dia d'octubre en què es ve celebrant als sants Ángeles Custodis, o siga als Ángeles de la Guarda de tota la vida, i si ningú ho impedix la temperatura pujarà prou fins que a les 19:42 hores el sol ens abandone fins demà. 

Aprofitant ahir la bona temperatura de la nit, m'acoste al passeig a prendre el que pot ser l'últim gelat de la temporada, i en eixos diàlegs tan loquaços que sorgixen quan el nostre cos rep un poc més de sucre de què esta acostumat surti en la conversació el tan gastat i tan poc definit del Bé Comú.

És veritat que molta gent no entén bé este concepte del “bé comú”. Almenys tots hauríem de tindre clar dos sentits de “bé comú”. Vegem; un es referix als béns que tria i compartix una comunitat i, per tant, són comuns. Un altre de referix als béns que ha de tindre cada ser humà per a ser bo i, per tant, són béns comuns per a la bondat de tot ser humà, béns que tant cada home com la comunitat han de procurar.

Per tot açò és important revisar si els béns comuns triats col·lectivament són un “bé comú” en el segon sentit, és a dir, un “bé per a cada home” pel fet de ser humà.

Si avancem un poc més en la reflexió nos en adonarem que entre els béns que tria i compartix una comunitat estan les seues lleis, el seu govern, la seua cultura, les seues institucions, els servicis públics, el seu patrimoni tangible (com a monuments i edificis públics) i intangible (com el seu llenguatge i la seua memòria històrica).  Estos béns són comuns perquè són resultat d'un esforç, una vida i una elecció col·lectius.   Pel regular, l'elecció depén del que decidisca una majoria, i això és vàlid sempre que allò que s'ha triat per la majoria no siga contrari a la dignitat d'un grup o la dignitat de tota la població.

Moltes favades s'han comés i es cometen en nom del “bé comú”, des de massacrar els jueus per demanar-ho així una majoria dels alemanys en els temps de Hitler, o uniformar a milers de milions de xinesos perquè Mao creia que tot “bon xinés” així havia de lluir per a ser tots iguals, fins a inventar falsos “drets humans” com el de l'eutanàsia i l'avortament.

Podem veure en el món moltes lleis que no poden considerar-se un “bé” sinó un “mal comú”.  Que les trie una majoria no les fa bones.  Que una societat practique eixes lleis només ens informa que la dita societat s'ha degradat.

Resulta complicat veure estes lleis dins de la cultura relativista en què vivim.

És cert que de vegades el que és bo per a tu no ha de ser bo per a mi, i viceversa.  És cert, inclús, que hi ha un rang de coses que cada persona pot triar. Però que hi hi haja ocasions en què el bo per a tu no ho siga per a mi, que hi hi haja ocasions en què puc inclusivament triar, no significa que pel meu “odi” a les matemàtiques puga negar-me a aprendre les taules de multiplicar en l'escola.

Si aplicàrem una visió relativista a la nostra vides sorgiria és “llestet” i diria  que estudiar eixes taules no és per a ell, i un altre “llestet” proclamarà que, com té un gran cor i el vol compartir, el seu és gaudir d'un harem.  Així, una altra dirà que avortarà al seu xiquet perquè és un destorb en el seu desenrotllament professional.  Un més afirmarà que, si és el cas, la usura no és sinó la legítima supervivència del més apte.  I un altre justificarà les seues mentides perquè, després de tot, “no hi ha la veritat”.

Este problema del relativisme d'eixampla quan, per a resoldre'l, alguns líders del pensament o líders polítics creuen que els seus capritxos són el que convé a tots com “bé comú”. Així Mao va uniformar els xinesos. Açò no és “bé” sinó un “mal comú”.  Un grupet poderós convertix les seues perversions en regla per a tota una població, encara que esta siga sensata i sana. 

El que no vol dir que no hi haja un bé comú per a cada home, com l'abraçar la veritat, el viure les virtuts de la justícia, la prudència, la fortalesa i la temprança.

Però clar, per a això cal desenrotllar una correcta forma de pensar i raonar i amb ella conéixer què és l'home, i amb base en este coneixement discernir què li convé.  I eixa forma correcta de pensar i raonar difícilment sorgirà apegánse a dubtoses modes intel·lectuals o polítiques. 

Feliç Dia.