"Una
cosa morta pot anar amb la corrent, però només un ser viu pot anar en contra
seua." (G. K. Chesterton).
Bon
Dia: pareix que per fi comença a refrescar, ara 18,1 graus veig en el termòmetre,
encara que el sol quan comence a enllumenar a partir de les 08:10 hores
canviara la situació i fins a les 19:22 hores hi haurà temps més que suficient
per a poder disfrutar d'una agradable temperatura. Per cert, hui celebrem a
santa Teresa de Jesús, que es mereixeria que li dedicàrem diversos “Bon Dia”.
Quin
dia més pesat el d'ahir, quantes declaracions, valorant la sentència judicial
que molts confonen amb una sentència política, quanta gent que no veu la
diferència perquè no vol ni tan sols fer l'esforç de raonar. El més detestable
de tot açò és que es deixa en la ignorància a moltes persones, callen certes
coses per a poder aprofitar la situació per a fer veure que vivim en un estat opressor,
i ho fan sense remordiments, i, a això se l'anomena mala fe.
Ho
comentava l'altre dia, el fi no justifica els mitjans, perquè els fins que es volen
aconseguir i els mitjans que es van a utilitzar no són valors independents, que
es puguen veure i jutjar per separat, perquè els fins d'alguna manera
procedixen dels mitjans; si no, no s'aconseguiria cap fi: ningú dóna el que no
té. Si ho pensem un poc, veurem que és absolutament impossible que un mitjà
injust conduïsca a un fi just; seria una tremenda contradicció. El fi que
s'aconseguix per mitjans injustos perd la seua qualitat de fi i no pot ser bo.
Si s'enganya, es confon i es manté en la ignorància a les persones per a
aconseguir un objectiu, este no podrà ser mai bo.
En
la naturalesa dels fins està implicada la naturalesa dels mitjans, que s'han
utilitzat. En certa manera els mitjans contenen ja el fi; els procediments
anuncien ja el resultat. Una bala porta amb si la mort.
Ja
es que de vegades, alguns mals porten béns. És cert si parlem de mals i béns
físics. Un riu eixit de mare arrasa un poblat, però disposa
la terra per a una fecunditat imprevista. Però ací estem parlant en l'orde dels valors ètics:
de béns justos o injustos.
Ja
es també, que un bé aconseguit injustament -per exemple, un milió d'euros
robat-, pot proporcionar-me molts béns materials: un xalet de luxe, un iot
fantàstic, uns rèdits suculents, etcètera. Tot això és bo per a mi. Ara bé, és
just que jo gaudisca d'un xalet que he construït amb diners robats? El
prolongat benefici d'un diners robats, no serà, més que un bé, la prolongació i
intensificació d'una formidable injustícia? Podré pensar que, en estes
circumstàncies, la meua vida plena de coses bones i d'almoines generosíssimes,
és una vida noble, honrada i generosa? Abans no podia ni fer una almoina a un
pobre. Però, podré dir que vaig fer bé robant els cent milions d'euros perquè
ara goig de la magnanimitat de Robin Hood?
Doncs
bé, si la injustícia és encara major que el robatori, com per exemple,
l'assassinat d'un innocent, siga este ciutadà adult o fill nonat, podré pensar
honradament que el fi just, el benestar d'alguns, fa bons els mitjans injustos,
la mort produïda a algun? Serà just el benestar de la mare (i dels seus
còmplices), una vegada perpetrat l'avortament directe? El robatori, l'avortament
procurat, el terrorisme mai engendraran béns justos.
Poden
portar alguns béns, per descomptat. El que mai succeirà és que els fruits
arriben a ser justos: no hi ha fi just quan s'empren mitjans injustos. On
s'empren mitjans injustos no caben fins justos. El que s'aconseguisca així, per
bell que resulte, no podrà ser més que un bell monument a la injustícia.
Els fins requerixen mitjans semblants. La pau no s'aconseguix amb violència, sinó amb
heroisme. La justícia no pot vindre de la injustícia. La temprança no
s'adquirix saciant la gana, sinó dominant-la. La fortalesa no s'aconseguix
sense esforç. D'un mal físic pot vindre un bé moral, per exemple la unitat
d'una família. El que és impossible és que un mal moral engendre un bé moral en
la persona que ho realitza.
La
sobrevaloració d'intencions, desitjos i «bons sentiments», sense atendre a la
veritat, a la voluntat i a la justícia, conduïx a la solidaritat amb el crim;
convertix a una societat en còmplice de barbaritats que mai haurien de succeir.
Quan es tracta de coses serioses, convé tindre el cap fred i, si pot ser, els
peus calents. En cas contrari, la justícia, la democràcia i, per descomptat,
l'ètica, no serien més que foteses, paraules altisonants per a enganyar als
incauts.
Un
fi triat, amb resultat bo, pel fet que es realitze després del mal de què s'ha
seguit, no convertix en bo a eixe mal, ja que el mal ja està fet, ja és passat,
i no hi ha res més immutable que el passat. El futur pot canviar. Però el
passat no hi ha qui el moga. Si la voluntat ha fet lliurement el mal, ja s'ha
fet roïna i no hi ha qui ho puga evitar. El mateix que amb la sola intenció i
un bon desig no puc moure una cadira o una taula. Amb tals elements no es pot
convertir un homicidi en un naixement, ni un robatori en una obra de
misericòrdia.
Feliç
Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario