"Una
cosa morta pot anar amb la corrent, però només un ser viu pot anar en contra
seua." (G. K. Chesterton).
Tindrem
sol des de les 08:06 hores fins a les 19:28 hores en el dia de santa Maria
Soledad Torres Acosta, i encara que puga paréixer mentida, la temperatura en el
balcó és ara superior a vint graus, només unes dècimes, però superior.
No
esta bé que el fi justifique els mitjans per a aconseguir-lo, no esta bé que es
canvien, es manipulen o es dicten lleis exclusivament per a aconseguir un
objectiu personal que res té a veure amb el bé comú, donant a entendre que; “jo
mane i ordene”. En tant que m'isca amb la meua, tant dóna el que faça i a qui
puga afectar perquè sempre hi haurà juristes encarregats de defendre
l'indefendible i de fer que engolim determinades rodes de molí emparant-se en
com eren de roïns “temps passats” i què bons els actuals.
Tot
l'anterior ho estem veient massa vegades, massa vegades veiem que s'adopta una
conducta i s'adapta com siga, el pensament, per a justificar-la. Es construïx
una teoria moral i s'actua segons la seua conveniència. I s'oblida que la vida
real no és una espècie de massa que pot adoptar la forma que vullguem. Hi ha
una naturalesa de les coses, hi ha unes relacions naturals entre elles, que
configuren un orde de prioritats, el contrari del que és el caos, hi ha una
jerarquia de valors. És més important el cap que la mà; cal conservar abans
aquella que esta.
Veiem,
com s'adapta la vida als nostres desitjos ja siguen personals o polítics, a
costa del que siga. Desitge tallar-me la mà?, em la talle. Desitge tallar la
del veí? Es la talle. No desitge embaràs, però sí el plaer? Em quede amb el
plaer i avortament. Et dol el cap? Et talle. Mort el gos es va acabar la ràbia.
Desitge tindre molt més diners, ja? Per tant el robe. Millor dit, «el sostrac».
Estem
en una societat que s'entusiasma fins a perdre el sentit davant de «les bones
intencions» i «els bons desitjos». I, s'oblida, com diu el refranyer que
«l'infern està empedrat de bones intencions i de bons desitjos».
La
voluntat és una cosa i les intencions i desitjos són una altra. La voluntat és
quelcom molt seriós, inconfusible amb les intencions. Es pot tindre una
boníssima intenció i al mateix temps una voluntat perversa. Posem un exemple
que hui només irritarà a una exigua minoria: Adolf Hitler. No tenia l'home la
boníssima intenció de millorar la raça ària i convertir-la en la senyora del
món? Quin insensat pot atrevir-se a jutjar les intencions de Hitler? No obstant
això no hi hi ha dubte: la voluntat de Hitler era perversa.
La
veritat és que, per seguir amb la saviesa popular, el cel pot estar ple de gent
equivocada, compatible amb la bona voluntat i, en canvi, l'infern pot estar ple
de gent amb certeses molt fermes i boníssims desitjos. Home, el que jo desitge
no és matar el xiquet, sinó salvar el benestar de la mare! O siga, que defens
el dret de matar a un innocent o no? És que el meu desig és sublim! Sí, clar,
però la teua voluntat és criminal i el teu pensament un caos. O no?
Un
error semblant ho estem veient estos dies amb el problema català, consistix a
pensar que poden valorar-se els mitjans amb independència del fi i viceversa.
Creure que ens repugnen els mitjans dels terroristes al mateix temps que ens
entusiasmen les seues metes.
Però
açò és ja una altra història, que encara que molt pareguda a l'anterior, que
mereixeria ser comptada en alguna altra ocasió.
Feliç
Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario