Divendres 13 de setembre del 2019.

"Una cosa morta pot anar amb la corrent, però només un ser viu pot anar en contra seua." (G. K. Chesterton).

Veurem si el sol aconseguix, encara que siga per un moment, enllumenar-nos i llevar-nos de damunt estos núvols que porten dies entre nosaltres. Ho intentarà des de les 07:41 hores fins a les 20:12 hores. Espere també que sant Joan Crisòstom en el seu dia col·labore un poc.

A pesar de tant que em queixe de la societat en què vivim i dels problemes que li trobe he de dir que no és “roïna”. Té coses positives i negatives com tot en esta vida. M'ha tocat viure en ella, i em sent molt feliç de fer-ho.

Conec persones que pretenen distanciar-se de la tècnica i dels avantatges tan interessants del nostre temps. Conec també, a persones que rebutgen obertament la nostra civilització i desenrotllen un cert cinisme, mentres difonen una espècie de pessimisme cultural. Estes actituds, em preocupen perquè arriben a engendrar un ambient asfixiant que apaga qualsevol tipus d'iniciativa i a penes ens deixa respirar i pensar per lliure. Eixes actituds no pareix que inspiren un amor autèntic cap a tot allò humà, ni transmeten l'alegria de qui se sap viu. No es tracta de despreciar els béns d'esta terra. Es tracta més aïna d'utilitzar-los correctament, amb verdader senyoriu i llibertat.

Però, com és eixa societat en què vivim? Posseïx, alguna sensibilitat cap a altres qüestions que afecten no sols a l'economia?

Entre les moltes persones que conec moltes vénen de l'antic moviment “hippy”. Persones, que al seu dia deien: “No vos deixeu enganyar! La societat consumista no porta la llibertat que tant desitgem. Engendra més aïna una nova classe d'esclavitud, que ens seduïx a lligar-nos a un infinitat de coses superficials i supèrflues…” Persones que al seu dia es van negar a acumular riqueses, que es van despreocupar de la construcció d'este món, que desitjaven no formar part del “sistema”, persones que van optar per una vida alternativa, marcada pel “despreniment” optimista, la festa i la contemplació.

Però eixes persones que al seu dia van seguir els principis “hippys” no es van esforçar per fonamentar les seues pràctiques en una teoria. No van aconseguir unir les seues experiències amb una doctrina clara. D'esta manera, no van aconseguir transmetre els seus valors a una nova generació.

Els seus fills ja no rebutgen la societat consumista, sinó que estan completament immersos en ella. En general no són revoltosos com els seus pares. Són "bons xics", els agrada els diners, i molts d'ells "no se senten capaços de forjar un futur". Pareix, a vegades, que a penes tenen projectes i metes personals, a penes aspiren a quelcom que no tinga a veure amb el benestar material, a penes expressen preguntes, inquietuds i preocupacions.

Moltes de les persones amb què ens relacionem tots els dies viuen la seua vida basant-se en les restes d'aquells principis, el que dóna a la nostra societat actual una particularitat interessant.

Feliç Dia.