"Una
cosa morta pot anar amb la corrent, però només un ser viu pot anar en contra
seua." (G. K. Chesterton).
Hui
que celebrarem a sant Nicolau de Tolentino, ho anem a fer amb un sol que intentara
enllumenar-nos des de les 07:38 hores fins a les 20:17, perquè les previsions
no són del tot clares.
Després
d'aquell referèndum que es va celebrar a Grècia en el que el govern després va
fer el contrari del que poble sobirà havia triat i veient el que esta passant a
Anglaterra amb el seu parlament i el Brexit, pense que és hora que revisem les
relacions entre els governants i els governats.
Si
ens detenim un poc a veure qual és el problema que tenen estos mesos els
polítics anglesos nos en adonarem que és una discussió sobre la representació
del poble, sobre la sobirania, un tema que pareixia solucionat des de fa algun
segle. Veurem, per un costat hi ha un clar mandat popular per a abandonar la
Unió Europea, i per un altre hi ha un parlament que s'oposa a un Brexit amb
l'excusa que s'ha de fer amb uns acords amb la Unió Europea. Tenim també Borís
Johnson que es presenta com la persona que realitzarà la voluntat popular a
qualsevol preu, d'una voluntat de què es considera intèrpret. El tema es complica
un poc més quan en el referèndum no s'especificava com havia de ser l'eixida de
la Unió Europea.
El
que en realitat succeïx, és que hi ha un enfrontament entre la suposada voluntat
del poble expressada a través d'un referèndum i la voluntat de la majoria, encarnada
en els parlamentaris. Borís Johnson argumenta que el Parlament Britànic no hauria
d'impedir que es complisca el que el poble sobirà ha decidit. Veient-ho així,
pareix clar, el parlament és el problema. Per això s'ha tancat.
S'esta
posant en evidència i en qüestió el valor de la democràcia representativa per a
canalitzar la sobirania popular, que no ho oblidem, és un dels grans fonaments
dels sistemes constitucionals de la Unió Europea.
Tot
pareix indicar que les velles fórmules de sobirania comencen a mostrar debilitat,
caldrà començar a buscar unes altres de noves, no crec que anem a solucionar
res ancorats en la nostàlgia de la vella sobirania estatal, com tampoc
solucionem res pensat que la sobirania popular s'expressa millor a través de la
democràcia directa. La democràcia directa, que es materialitza en referèndums
que es guanyen per dos o tres punts percentuals, és, per a mi, la millor
fórmula perquè les "fake news", la desinformació i els poders que
estan darrere acaben manipulant i imposant la seua voluntat.
El
concepte de sobirania popular que ens manegen, probablement, és una idea que
hauríem de repensar, perquè la regla de la majoria no és l'única regla.
S'exigixen majories reforçades, s'estima el pes de les minories, es reforça el valor
deliberatiu dels parlaments, es limita la capacitat de governar per decret,
s'enfortixen els tribunals Constitucionals… en fi, una llarga història de
progressos democràtics que ara pareixen ser inútils.
Feliç
Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario