Dimecres 11 de setembre del 2019.

"Una cosa morta pot anar amb la corrent, però només un ser viu pot anar en contra seua." (G. K. Chesterton).

Mirem cap a on mirem, i si escoltem tot el que ens diuen, tot ens indica que hui en el dia de sant Pafnuncio no veurem el sol, no perquè no haja acudit a la seua cita diària, sinó perquè des de les 07:39 hores fins a les 20:16 hores un fenomen atmosfèric que s'anomena “gota freda” l'esta impedint.

No passa res, un dia trist o melancòlic com vullguem anomenar-lo ens espera, i és possible que ell de dema siga igual, però tot té remei o almenys com diu el refrany: “no hi ha mal que cent anys dure ni cos que ho resistisca”.

Hi ha trucs per a solucionar estos dies tristos, en els quals no aconseguim superar eixa pesadesa interior que ens lleva l'ànim i l'alegria. Els podem trobar hui en dia en nombrosos llibres, pagines web i infinitat de llocs i que podem usar. Però m'ha cridat l'atenció uns remeis que allà pel segle XIII ens deixa un monjo anomenat Tomás d'Aquino, per cert, sant. 

Curiosament, un dels remeis era concedir-se un plaer, és com si el famós teòleg ja haguera intuït fa huit segles la idea, tan difosa hui, que un xicotet plaer actua com un antidepressiu. Nosaltres ho sabem bé, una bona cervesa a l'acabar el dia pot acabar amb les amargors d'una dura jornada.

Un altre remei que ens donava aquell gran monjo, i dic “gran” referint-me també a la seua dimensió, era voluminós. El plor sol ser moltes vegades una via de fuga, com si la pena que s'acumula en el nostre interior isquera disparada junt amb les llàgrimes, algú va dir que certes realitats de la vida es veuen només amb els ulls que han sigut netejats per les llàgrimes. Hem d'aprendre a plorar.

Un altre remei que ens deixa sant Tomás d'Aquino és parlar amb els amics. En dies com hui que tot ens pareix trist, que tendim a veure-ho tot de color gris és molt eficaç parlar-ho amb un amic. A vegades basta un missatge de whastapp o una breu telefonada i trobem alleugeriment. És quelcom que cal provar-ho per a creure-s'ho, i veurem com el dia se'ns il·lumina de nou.

Hi ha dos remeis més que ens va deixar Sant Tomás d'Aquino que no voldria deixar passar per alt, u és la contemplar l'esplendor de les coses i el més curiós per a la seua època és el de dormir i donar-se un bany.  

És cert, contemplar l'esplendor que es pot donar en la naturalesa en dies com hui amb les tempestats, amb els rajos i els trons i perquè no amb la pluja tranquil·la i moderada, observar una obra d'art, escoltar música i sorprendre's amb la bellassa del paisatge que veiem tots els dies, hui adornat per la “gota freda” és un bàlsam contra la tristesa i la melancolia. 

Dormir i donar-se un bany, l'eficàcia d'este consell és evident perquè tots l'hem experimentada alguna vegada, a vegades resulta necessari per a remeiar un mal espiritual buscar un alleugeriment corporal. Hi ha un prejuí molt difós, que la visió cristiana de l'home es basa en l'oposició entre l'ànima i el cos, i que este últim seria sempre vist com una càrrega o un obstacle per a la vida espiritual. Però en realitat, es considera que la persona és la unió de cos i ànima, un cos mortal i corruptible que es vist d'incorruptibilitat i immortalitat amb un cos espiritual, que és l'ànima.

En fi, un poc llarg, espere que encara tinguem temps de disfrutar d'este trist dia.

Feliç Dia.