Dimarts 17 de setembre del 2019.

"Una cosa morta pot anar amb la corrent, però només un ser viu pot anar en contra seua." (G. K. Chesterton).

Hui, en el dia en què celebrem a sant Robert Belarmino el sol ens enllumenarà des de les 07: 44 hores fins a les 20: 06 hores, tot pareix indicar que podrem disfrutar d'un bon dia.

Ahir, mentres veia un estona la televisió em donava compte de totes les coses han que canviat en la nostra vida, tots els canvis socials que san realitzat en els últims decennis. El món, evidentment, no és el mateix que era fa quaranta anys; les condicions en què visc han canviat molt. No m'estic referint només en una millora del que anomenat “nivell de vida”, sinó en quelcom que és més profund; s'ha produït un verdader canvi en la forma de vida. I la televisió és una cosa del que ha canviat la nostra vida. Tampoc els hòmens jóvens són els mateixos a com era jo fa quaranta anys, perceben el món, senten, pensen i reaccionen d'una altra manera.

Per això crec que la forma en què ens relacionem amb els més jóvens ha de ser diferent de com em relacionava jo amb els meus pares o els meus iaios. Per la forma d'actuar de moltes persones em fa la impressió que pensen que la joventut és igual a la d'ells. Açò és un error, i pot ser, a vegades, la causa de molts conflictes.

Hui en dia, en la nostra societat, els xiquets per exemple, no són educables com abans.  Des de fa molt de temps, m'he pogut donar compte que ja no estan només baix la influència de la família i de l'escola. Hi ha molts entorns que atrauen als jóvens als valors més contradictoris. Estos són, per exemple, la televisió, que exercixen una gran influència sobre ells i, per descomptat, també sobre nosaltres.

Ahir a la vesprada em donava compte que la televisió és, sens dubte, la font principal d'informació i de deformació. Es consumixen les notícies de tot el món, “realitys”, tertúlies i pel·lícules sense parar. Moltes són les causes pel que la televisió esta moltes hores encesa en les nostres cases. Açò fa que quan un jove arriba per primera vegada a l'institut el seu cap està ple ja d'imatges i d'una visió del món que dependrà que tipus de programes haja vist.

Inclús en els adults es crea una imatge distorsionada de la realitat que els rodeja, i quan s'enfronten amb la vida quotidiana es veuen immersos en un món que és inevitablement menys emocionant que el de la televisió. Es troba la vida diària lenta i avorrida ja que normalment no és tan dinàmica com les de les pel·lícules.

Veig, llavors comprensible que es puga tindre ganes de fugir, de tornar com més prompte millor a eixe món fantàstic de la televisió, i no es vullga eixir d'ell. La televisió pot arribar a convertir-se en una droga, ho veig tots els dies en la necessitat seguir les sèries o els “realitys” en el mòbil, quan s'esta inclús passejant, o assentat en el banc d'un passeig, fa la impressió que molta gent no pot estar sol amb si mateix, ni quinze minuts. 

La televisió i el mòbil no és un enemic; no és necessàriament una "caixa bova". Pot ser un bon amic, un instrument eficaç al servici de la cultura i de l'educació. Vaig llegir una vegada una frase que ja llavors emvaig adonar que tènia raó: "La televisió fa als llestos més llestos i als panolis més panolis." Podem aprofitar-la bé.

Ens pot obrir nous horitzons i transmetre autèntics valors. Es poden buscar els programes que ens mostren una televisió que esta feta a la mesura de l'home i no un home a la mesura de la televisió, haurem d'aprendre a veure la propaganda i la publicitat amb ulls crítics; però això dóna també per a molt, tal vegada per a demà.

Feliç Dia.