Dijous 5 de setembre del 2019.

"Una cosa morta pot anar amb la corrent, però només un ser viu pot anar en contra seua." (G. K. Chesterton).

Hui, en el dia de sant Llorenç Justinià, tindrem sol des de les 07:34 hores fins a les 20:25 i una temperatura que em dóna impressió, ara, que serà agradable.

El president del govern en funcions presentá les 370 mesures que pensa aplicar si aconseguix governar, a primera vista el que em crida l'atenció és que si necessitem 370 mesures és que no devem estar molt bé, perquè són moltes propostes.

Una altra de les coses que m'han cridat l'atenció hi ha sigut que per a configurar-les a retocat un poc el programa electoral del PSOE i a afegit algunes basant-se en les reunions que ha tingut amb multitud d'associacions i grups, a fi de conéixer a fons quins són els seus punts de vista, les seues necessitats. Supose, per tant, que Sánchez valora molt a estos grups i organitzacions, i el que ells puguen dir-li, al donar-los prioritat en quelcom tan decisiu com la seua possible elecció.

Puc posar en dubte que eixe enfocament siga sincer o també puc qüestionar que estem davant d'una deliberada pèrdua de temps, perquè el que perseguix són unes noves eleccions. Però açò seria un juí d'intencions. Així que creuré en la sinceritat de la persona. Vaig a quedar-me amb la idea de la importància que el president del govern atorga a estes representacions de la societat civil.

Però clar, si repàs per damunt amb qui s'ha reunit em done compte que molts d'eixos grups tenen una representativitat que es pot posar en dubte. Col·lectius de la memòria històrica, grups LGBTI, “món universitari”, “entorn esportiu”, formació professional, col·lectius de la vivenda, professionals de la sanitat, ecologistes, món de la cultura, i un llarg etcètera.

En tota eixa llarga llista em trobe amb una gran absència, no he vist cap que es trobe en l'entorn cristià, que si tirem un ullada a la nostra societat, sens dubte és un dels més grans en la societat espanyola i que a més solen ser bàsics en l'atenció a les necessitats les persones, en especial dels més necessitats. Eixos grups cobrixen un ampli espai de participació en la vida social. Família, escola, esport, sanitat i atenció hospitalària, servici a les persones d'edat, dependents, joventut, atenció als necessitats, participació i educació cívica, comunicació i cultura, universitat, immigrants, persones sense llar.

En definitiva, un ampli moviment de solidaritat i participació ciutadana res retòric, per cert, que és únic pel seu caràcter no corporatiu, i que s'ocupa del que necessiten els altres. I, esta és una diferència substancial que s'afig a la seua gran dimensió quantitativa. No és un tema menor, perquè en la nostra societat la majoria de les associacions es configuren legítimament per a procurar pel seu propi fi.

Per exemple, a les feministes només els interessa allò que respon als seus objectius, el mateix que molts altres grups socials. Representen als seus propis interessos. Està bé que així siga. La societat democràtica necessita l'aportació dels seus diversos membres. De fet, governar és en gran manera de conciliar i jerarquitzar les demandes dels diversos grups.

Però, precisament per açò, trobe important reunir-se amb eixe altre gran moviment com és el cristià, que es dedica a servir al conjunt de la societat en termes concrets, és a dir, a través dels seus diversos grups i necessitats. M'estranya que no s'hagen tingut reunions amb ells a pesar de la seua importància ja siga per les seues dimensions com amb la qualitat dels serbis que presten.

Segons el meu entendre, Pedro Sánchez, que intenta ser de nou president del govern de tots els espanyols, s'oblida d'una forma cridanera, inclús podria dir que sectària, del grup cristià. Els evita, els menysprea, ho fa no per que no tinguen importància ni perquè no representen a ningú, sinó precisament per la seua importància i representativitat. Sánchez ve a donar el missatge que no li importa res el que fan per important que siga, perquè ho fan en nom d'unes idees, d'una fe que ell rebutja per a la seua societat. S'oblida, no li interessa el bé que fan ni els seus punts de vista senzillament perquè són cristians.

I, el que em preocupa és que si eixa és l'actitud de Pedro Sánchez ara que necessita acords i arribar a consensos quina serà la seua forma d'actuar cap eixos grups cristians si arriba a governar?

Feliç Dia.