Divendres 20 de setembre del 2019.

"Una cosa morta pot anar amb la corrent, però només un ser viu pot anar en contra seua." (G. K. Chesterton).

Ahir no va poder ser, tènia que eixir enjorn de casa i no va haver-hi temps, però hui, amb el sol intentant enllumenar des de les 07:47 hores, veurem si escrivim alguna cosa, en un dia en què celebrem a sant Josep Maria de Yermo i Parres, i per cert, el sol acabarà d'enllumenar-nos, si és que ha tingut ocasió, a les 20:01 hores. 

En el matí d'ahir passe unes hores en l'hospital, i vaig tindre temps de pensar en com pareix de senzill mantindre relacions de verdadera igualtat amb les persones que ens rodegen; tots som iguals, amar el proïsme com a tu mateix, l'amistat només és possible des de la igualtat, no cal sentir-se superior als altres… Pensaments d'este tipus són molt complicats de complir quan els traslladem a la vida pràctica.

Assentat en la sala d'espera em donava compte de les diferents escales laborals; metges, infermeres, zeladors, personal de neteja, administratius… i com resultaria de complicat traslladar aquelles idees en quelcom concret, i els problemes que podrien sorgir.

És molt difícil mantindre'ns iguals als altres, les relacions entre nosaltres requerixen un mínim d'orde, ho veia en l'hospital i ho comprove en les relacions entre pares i fills o entre mestres i alumnes. I és que, en tot tipus d'organització, sol passar que sempre algú té l'última paraula, sobretot en casos de problemes seriosos, que vullguem o no, sempre apareixeran en les relacions entre persones.

Una societat per xicoteta que puga ser requerix una organització i esta corre el risc de crear estructures jeràrquiques. I tots sabem que quan hi ha jerarquia no hi ha igualtat. I si diem que perquè existisca verdadera amistat ha d'haver-hi igualtat Com pot haver-hi llavors amistat? Podem ser iguals quan estem rodejats d'estructures jerarquitzades? La meua opinió és que si.

Però perquè jo tinga raó es deuen tindre clars alguns conceptes, veurem; l'autoritat que es crea en una estructura jerarquitzada està per a cuidar, servir, ajudar i orientar les persones que formen part d'eixa societat. El normal és que sempre este present alguna terminologia com a cap, capatàs… el que pot donar a entendre que hi ha súbdits, persones de més rang i de menys. Entre persones de diferents rangs pot haver-hi una relació honorable i amable.

Però com evitar el perill de domini i servilisme, perquè puga donar-se la fraternitat entre iguals (no entre “idèntics”, sinó entre iguals que són diferents)? Un amo pot ser amable i afectuós amb els seus esclaus, però això no impedix que l'amo siga senyor i l'esclau serf. L'amor és un poc més que amabilitat i afecte. I no és possible sense la igualtat, almenys sense “una certa igualtat”.

Eixe el repte i la tasca permanent que tenim tots els dies: buscar eixos tipus d'igualtat que facen possible l'amor, perquè així la nostra societat s'assemble més a la nostra societat ideal.

Feliç Dia.