lunes, 2 de septiembre de 2019

Dilluns 2 de setembre del 2019.

"Una cosa morta pot anar amb la corrent, però només un ser viu pot anar en contra seua." (G. K. Chesterton). 

Bon Dia: comencem hui setmana i pràcticament mes, i ho estem fent en un dia gris, i pot ser que plujós, el que no impedirà que el sol intente enllumenar-nos des de les 07:31 hores fins a les 20:30, en el dia en què celebrem a santa Teodora d'Alexandria.
Ahir note que sense donar-nos compta trobem normal que moltes persones amb la idea de fer un favor, parlen d'anar-se'n voluntàriament a una residència, i deixar el seu lloc en la família, quan es donen compte que ja no es poden valdre per si mateixos. 
Esta idea té el perill de ser la llavor que sense donar-nos compta fa créixer en la nostra societat una sèrie de passos: “ser autònom és vital i és l'arrel de la nostra dignitat”; “fem un favor als altres membres de la família si ens llevem del mig per a no causar-los treball extra”; “no cal ser egoista”, etc.
No queda més remei que detindre'ns a pensar un poc: quan ha començat l'autonomia a ser sinònim de dignitat? Potser no són dignes de viure els bebés, els sers més dependents que hi ha? Quina és la diferència entre un bebé dependent i un adult malalt d'alzheimer, un adult amb síndrome de Down, o una persona paraplègica com resultat d'un accident, tots ells dependents també, en diferents graus?
A més: Quin missatge estem donant a la nostra família si me “autoretire” a una residència “per a fer-los un favor”, o inclús com “obra de caritat”? Per tant senzillament els estic dient que es preparen, que a ells també els faran el mateix els seus fills i néts… Com podem ensenyar el verdader amor? O només ensenyem a amar lo perfecte, lo bonic, lo que no té defectes? Veritat que seria absurd? Perquè tots tenim defectes, problemes i dependències, en major o menor mesura.
Cal ensenyar l'amor desinteressat, essencialment gratuït, sense esperar res a canvi. Mai com una inversió… No val cuidar als nostres majors i dependents d'altres edats perquè, arribat el moment, ens cuiden a nosaltres també. Això és egoisme interessat.

Feliç Dia.

No hay comentarios: