Dissabte 28 de setembre del 2019.

"Una cosa morta pot anar amb la corrent, però només un ser viu pot anar en contra seua." (G. K. Chesterton).

Bon Dia, amanecerá a les 07:54 hores, i el sol ens acompanyara fins a les 19:48 en el dia en què celebrem a sant Venceslau. La temperatura a estes hores en el meu balcó encara no baixa dels 20 graus, però cada dia que passa esta més prop, hui 21 graus. Baixar dels 20 graus és el límit en què comence a endevinar la tardor.

Ja se que moltes vegades deixe els temes a mitges, però és que en unes poques línies no aconseguisc a fer-ho millor, tal vegada els que escriuen amb més talent explicarien millor les coses i amb menys paraules. Dic açò per que he comprovat que ahir em deixe alguna explicació per fer, i tot es queda molt confús. Per això posaré un altre exemple, que sens dubte, segur que també es quedara curt.

Deia ahir, que les opinions sobre temes concrets no són quelcom aïllat sinó que estan vinculades a altres opinions, experiències, coneixements i suposicions de qualsevol tipus, i que, no és una cosa rara que així succeïsca, o no hauria de ser-ho, sinó que, simplement és quelcom humà. 

Per exemple; si algú em diguera, que als negres cal linxar-los pels carrers, jo, no perdria ni un moment a considerar si el meu interlocutor té raó o no. Per què? És que jo sóc un intolerant i un dogmàtic, tancat que altres tinguen o puguen tindre raó? No, és quelcom molt més senzill: la meua opinió que és inacceptable linxar les persones simplement per ser negres no existix en solitari. Està lligada a la meua encertada creença que també els que tenen la pell negra són sers humans. I a la meua igualment encertada i profunda creença que els sers humans tenen certs drets i que l'Estat ha de custodiar eixos drets. I açò últim està vinculat a la meua idea fonamental de què l'Estat ha d'estar al servici de les persones i no al revés, etc.

És a dir, si algú em voldria convéncer que cal linxar als negres pels carrers, abans hauria de convéncer-me de la falsedat de totes eixes altres opinions o creences que tinc en relació amb este tema, més generals i profundes, perquè el meu rebuig al linxament de les persones de color està estretament vinculat a elles.

El ser humà tendix a unir les seues opinions en una idea general de veure i entendre la vida, és veritat que uns amb més èxit que altres, que li permet tindre una coherència en el que fa i pensa, per a poder conviure amb una certa harmonia. Un ordinador, per ser una simple maquina, pot utilitzar un dada que se li haja introduït aïlladament, sense cap relació amb els seus altres continguts, però el ser humà no. Si es tracta d'un comunista o un socialista tindrà una visió del món que inclou la creença en el materialisme dialèctic, per exemple, si es tracta d'un cristià, eixa visió del món serà la cristiana, que inclou la fe en Jesucrist o la creença en Déu.

Al final, crec que cal considerar tota esta qüestió en relació amb la Veritat amb majúscules. Algunes vegades, en alguna conversació, em solen dir que em crec amb la possessió de la Veritat absoluta i la meua  reacció varia entre riure o pensar que el meu interlocutor s'ha tornat boig. Jo, com tots els hòmens, al màxim que puc aspirar és a conéixer-la i a seguir-la. Els hòmens estem cridats a ser servidors de la Veritat i no els seus amos. I, molt més com a cristià, perquè un cristià defén que Déu és la Veritat, per tant, preguntar a un cristià si posseïx la Veritat absoluta és com preguntar-li si posseïx a Déu, una cosa tan evidentment absurda que a un el deixa sense paraules.

Crec que si en alguna cosa ens diferenciem els cristians dels altres, no és a creure'ns amos de la Veritat. Al contrari, ens diferenciem a ser especialment conscients que no podem ser més que els seus seguidors.

Feliç Dia.