"Una
cosa morta pot anar amb la corrent, però només un ser viu pot anar en contra
seua." (G. K. Chesterton).
Tindrem
sol des de les O7:45 hores fins a les 20:04, i celebrarem a sant Josep de
Cupertino, del que no se res en absolut però que alguna cosa va fer, segur.
Pareix
que anem una altra vegada a eleccions, i que seran el 10 de novembre, doncs bé,
una altra vegada ens toca posar-nos el trage de pensar i anar-nos-en al racó
per a reflexionar que classe d'estat volem i qual és el partit polític que més
s'acosta al. Ja se, que la majoria de les persones ja ho té clar, però l'acte
de votar implica que es pot canviar el vot, el que implica que cal tornar a
plantejar-se la nostra postura.
Una
de les preguntes que ens tornem a plantejar és el tipus d'estat i de societat
en què volem viure, per exemple, tot pareix indicar que ens dirigim cap a un
sistema de societat en què la propietat dels mitjans de producció s'esta concentrant
en un nombre relativament xicotet de ciutadans, o siga que treballarem o per a
l'estat o per a una multinacional. Els mitjans de producció s'estan
concentrant, el que sempre serà roín per a la societat, serà roín ja siga que
es concentren en l'única mà de l'estat o en les poques mans d'uns grans
empresaris.
Ja
se que existix també un altre model com és el control de les empreses através
dels treballadors, però en realitat ens quedem igual, les persones ens quedem
sense ser amos de cap tipus de propietat de producció, cada vegada menys
persones són ames del seu lloc de treball.
Una
altra qüestió que ens podem plantejar estos dies és si quan desitgem el “Estat
de Benestar”, a que ens estem referint, doncs si ho pensem un poc ens anem a
donar compte que l'actual no sols funciona per als més pobres i desfavorits
sinó també, encara que ens coste creure-ho, com una espècie de socialisme per
als molt rics, hi ha mecanismes que privatitzen els guanys de les grans
empreses i socialitzen les seues perdudes. Eixos mecanismes són molts i els
veiem funcionar quan trauen de les seues crisis a les grans empreses i
multinacionals amb ajudes i subvencions.
En
fi, molt que pensar una altra vegada, o ens agrada distribuir la propietat dels
mitjans de producció en mans de la majoria de ciutadans, o ens agrada posar
eixa propietat en mans dels governants perquè l'administren, o ens agrada
posar-la en mans d'uns quants empresaris o ens agrada…
Quina
opinió tinc? Al meu entendre, hauria de respondre que, en el seu afany de
construir una societat basada en el principi de solidaritat, l'Estat de
Benestar sovint descuida o rebutja un altre gran principi el de la
subsidiarietat. En altres paraules, tendix a convertir-se en un gegant
hipertrofiat que, amb el seu conjunt sempre creixent de poders i regulacions,
atenta contra la llibertat i la iniciativa dels ciutadans, les famílies, les
empreses (sobretot les xicotetes), les associacions civils etc. I si, com està
ocorrent ara, eixe gegant estatal s'alia amb les grans empreses per a conformar
una mena de “socialisme corporatiu”, cal sospitar que vaig a haver de posar
molta atenció amb l'elecció del vot.
Feliç
Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario