Dimarts 24 de setembre del 2019.

"Una cosa morta pot anar amb la corrent, però només un ser viu pot anar en contra seua." (G. K. Chesterton).

Hui que celebrem a la Mare de Déu de la Mercé el sol ha eixit a les 07:50 hores i ens enllumenarà fins a les 19:55 hores.

L'altre dia, crec recordar, que ja fea referència a l'influx que té sobre nosaltres el poder de la publicitat i la seua força en tots els mitjans de comunicació, i de la importància que té el que analitzem tot el que ens mostra. A hora bé, no és fàcil, doncs no podem quedar desconnectats de tot el que la nostra societat genera. Hem de saber que hi ha una moda, “el que esta de moda”, que no podem oblidar.

Cal prendre seriosament eixe fenomen de “el que esta de moda”, perquè renunciar a una cosa determinada pot arribar a ser un "problema existencial" per a molts de nosaltres. Pot ser un problema greu, no sols perquè ens agrada eixe objecte, sinó perquè la pressió de les persones que ens rodeja i de l'ambient en què ens movem pot ser molt fort. En alguns ambients és molt important, una persona que no té roba d'una determinada marca, o que no ha vist una determinada pàgina web, o una sèrie no compta res. És dur quedar-se al marge!

Generalment eixos valors que ens transmet “el que esta de moda” s'oposen a la nostra tradició i, a vegades, signifiquen un canvi radical de l'actitud que tenim davant de la vida. Fixem-nos en el futbol que, en alguns ambients, ha adquirit trets d'una nova religió moderna. Ahir en la Gala dels premis The Best del futbol s'intentava combatre per tots els mitjans eixos defectes i mostrar al món que este esport lluita contra el racisme i la intolerància dels aficionats radicals.

Què podem fer? Seria absurd deixar de veure futbol per eixos problemes,  de la mateixa manera seria poc realista intentar apartar-nos de totes les escenes violentes que es generen o ignorar tots els articles de consum propis d'una moda. Podria emportar-nos a tensions molt grans, a conflictes insuportables.

Vivim en una civilització pluralista. El que intentem viure en la nostra família moltes vegades no coincidix amb el que se sent fora, en els carrers i en altres cases. Tots els esforços que vagen encaminats a aconseguir viure segons les nostres creences morals, són molt importants i dignes d'elogi. Però cal tindre en compte que els desafiaments amb què ens hem d'enfrontar hui en dia són majors que abans. No sols hem d'estar ben formats i educats, sinó que esta formació ens puga servir per a orientar-nos després en una societat pluralista i que ens ajude a viure en pau amb altres persones que tenen plantejaments completament distints, sense escandalitzar-nos ni afonar-nos.

En definitiva, hem d'intentar tindre una bona formació i molta fortalesa. Segurament quan eixim del nostre entorn, quan passegem pel carrer, quan anem al supermercat ens trobarem amb ambients completament diferents del el nostre. No és possible crear un microclima en què tots visquem tranquils. No és possible refugiar-se en una torre de marfil. Encara que algú voldria fer-ho, hui en dia no és possible. Açò seria una falta de realisme, més que apartar-se de la societat pluralista convé aprendre i a ensenyar a orientar-se en ella i a ser feliços en ella. Només el que vol este món pot canviar-lo.

Feliç Dia.