"Una
cosa morta pot anar amb la corrent, però només un ser viu pot anar en contra
seua." (G. K. Chesterton).
Després
del cap de setmana tornem una altra vegada a escriure, i ho estarem fent amb el
matí un poc més avançat, ja amb el sol enllumenant, veurem l'eixida del sol i
després donarem els Bon Dia.
Hui,
dia de sant Pere Claver ha amanecido a les 07:37 hores i la posta de sol serà a
les 20:19, prou hores encara perquè ens puga donar gaire calor.
El
cap de setmana és una ocasió perquè ens puguem relaxar i deixar-nos portar pels
nostres pensaments, i deixar-se portar pels nostres raonaments no sempre és
fàcil. Qualsevol de nosaltres que vullga pensar pel seu compte, ha d'estar
disposada a ser inconformista. Quan pensem o com se sol dir filosofem, el que
fem és distanciar-nos, no vull dir que ens oblidem dels temes comuns, però sí
que ens allunyem de les interpretacions comunes, de l'opinió publica o millor
dit de l'opinió “publicada” i de la interessada opinió que poden produir molts
mitjans de comunicació.
L'autentic home lliure sempre ha anat contra corrent.
La persona que busca i que raona és la que veu el
que tots veuen, i s'atrevix a pensar el que potser ningú al seu voltant pensa.
Perquè açò siga possible és necessari que existisca llibertat, però més
important encara que la llibertat exterior és la llibertat interior.
I,
açò és important, perquè la llibertat interior significa voler contundentement
la veritat, i no deixar-se ni endormiscar, ni manipular per res. Ja es que les
situacions en què es trobe un home poden estar a favor o en contra de la llibertat,
que eixes situacions poden ser la raó perquè esta augmente o disminuïsca, però
açò no intervé essencialment en el que ha de ser un acte lliure.
Així
que, una persona està condicionada, en certa manera, pel país, la societat, la
família en què ha nascut, està determinada per l'educació i la cultura que ha
rebut, pel propi cos, pel seu codi genètic i el seu sistema nerviós, per les
seues capacitats i els seus límits i totes les frustracions rebudes, però a
pesar d'açò és lliure, és lliure per a opinar sobre totes estes condicions.
Un
home pot ser lliure inclús en una presó, un home pot ser lliure també en un
sistema totalitari, encara que les amenaces i la por disminuïsquen la
llibertat. Pot mantindre una creença, un desig o un amor en l'interior de
l'ànima, encara que externament es decrete la seua abolició absoluta.
Acabe
per hui amb una frase d'Alexander Solzhenitsin: "Bendita presó que em fa
reflexionar, que em fa home!".
Feliç
Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario