"Una
cosa morta pot anar amb la corrent, però només un ser viu pot anar en contra
seua." (G. K. Chesterton).
Igual
que ahir, hui, continuarem amb les
mateixes dificultats perquè ens calfe el sol des de les 07:40 hores fins a les
20:14, un dia en què també notarem una baixada de les temperatures, ara en el
meu balcó tinc 21,3 graus. Un dia complicat, en el meteorològic, per a celebrar
la festivitat de sant Guidón.
Estem
assistint en l'Audiència Provincial d'Almeria al juí d'Ana Julia Quezada pel
presumpte assassinat del xiquet Gabriel Cruz. El que m'estremix és
l'incomprensible patiment d'un innocent a què a més se li ha arrabassat la
vida. Sempre el patiment d'un innocent ens deixa paralitzats, sense una
explicació raonable. No hi ha resposta. Qualsevol resposta i explicació que ens
donen serà insuficient. A la nostra raó li costa acceptar que puga existir una
voluntat ferma i decidida de fer mal.
Si
fóssem animals, trobaríem respostes, no condemnem la falta d'ètica d'una aranya
que mata a una mosca, en canvi, si condemnem una persona que mata una cria de
gos. Està clara la diferència a l'hora de jutjar el que fan els animals i el
que fan les persones: donem per suposat que els humans tenim una llibertat que
ens fa responsables dels nostres actes.
I,
esta és la qüestió, hi ha persones que no veuen clares estes diferències, alguns
arriben a dir, que en el fons no hi hi ha diferències radicals entre els hòmens
i els animals. Em causa estranyesa que algunes d'estes persones condemne
moralment alguns comportaments de les persones, perquè si ho pensem un poc, açò
implica que considerar injust, roín o menyspreable un comportament implica
acceptar una llibertat que no pot conviure amb la idea d'igualtat amb els
animals.
Al
mateix temps, és contradictori assumir que no hi hi ha diferències radicals,
apel·lant a teories evolucionistes, entre hòmens i animals, i condemnar les
persones per certs comportaments mentres no es condemna ni corregix els animals
per comportaments semblants.
Les
nostres acusacions contra les persones només tenen una justificació moral si
admetem que hi ha quelcom radicalment distint entre un home i un animal. En cas
contrari, eixes acusacions no tindrien validesa racional i suposarien un tracte
sorprenentment discriminatori.
En
canvi, pensar que els hòmens som lliures per tindre una moral, per ser essencialment
diferents respecte dels animals, ens permet no sols acusar als que es comporten
malament, sinó també aplaudir i premiar als que ho fan amb honradesa i sentit
de la justícia.
Perquè,
com ens han recordat a través de la història molts autors, les nostres accions
són responsabilitat pròpia, menys en els casos de bogeria o d'altres greus
danys que impedixen l'exercici de la intel·ligència.
Quan una acció humana sorgix des de la nostra
llibertat, té un pes moral únic, aplicable només als que posseïm
intel·ligència, voluntat i capacitat d'autodomini.
Feliç
Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario