"Una cosa morta pot anar amb la corrent, però
només un ser viu pot anar en contra seua." (G. K. Chesterton).
A les 07:01 ha eixit el sol i ens acompanyarà en el
dia de Sant Ignasi de Loyola fins a les 21:13, en el que a més és l'últim dia
de juliol.
Tenim moltes vegades la sensació que tot al nostre
voltant està malament, ho escoltem moltes vegades en els mitjans de comunicació
i ens ho repetixen a tot arreu. Però la nostra societat, el nostre món, no
millorarà de repetir i repetir: la societat està perduda.
Si tenim una visió negativa, està penetra en totes
les nostres activitats, tal vegada perquè amb el pas dels anys veiem que no hi
ha una millora, i ens desanimem, el més segur és que ens succeïsca açò perquè
desitgem un món millor.
Des que érem jóvens estem escoltant que el món va
malament, però ningú s'ha pres la molèstia d'explicar-nos per què, de dir-nos
que fer per a arreglar el món. Eixe constant romanç: El món va malament! Va
malament! Va malament!... va erosionant la nostra ment, ens va llevant
l'audàcia, ens va acostumant, ens va creant pors. I després, succeïx una cosa
pitjor: perdem la força i l'espenta suficient per a nadar contra corrent, ens
convencem que la societat no té solució, que està inexorablement perduda.
És trist trobar-nos queixant-nos que el món no
servix per a res, que està podrit, que ningú és bo, que tots són corruptes… que
no val la pena viure. Així, entre laments, la nostra esperança queda ofegada
per les urpes del pessimisme.
En la nostra joventut molts moviments que cridaven
i defenien la llibertat, van acabar instaurant un llibertinatge tremend. Ells
van decidir anar contra corrent, llevar tots els tabus socials: desobediència,
alcohol, sexe, drogues… Més el que van aconseguir va ser lligar-nos amb eixes
“llibertats” que defenien.
Ara, el que necessitem és alçar-nos contra eixes
llibertats-lligams que ens oprimixen. Anar contra corrent no és una emoció
passatgera, eixe desig adolescent de portar la contra a tot. No. Anar contra
corrent és una actitud. Un estil de vida que pretén canviar per al bé, no per
al propi capritx. És hora d'anar contracorrent, millor dit, de viure contra
corrent.
Viure contracorrent és eliminar eixa concepció que
la societat està perduda… Sí, hi hi ha parts espatlades, però si canviem, la
societat comença a recuperar-se, perquè som part d'este món, perquè influïm en
els que ens rodegen, a més a tots ens agrada anar contra corrent, només cal
saber orientar eixe entusiasme opositor cap al bé.
Feliç Dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario