“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
Un altre minut de sol que se'ns escapa hui, a les
21:29 hores se'ns anirà a descansar, i tornarà demà a les 06:42 hores.
Ens trobem moltes vegades amb raonaments que tenen
una aparença que són verdaders però que si els analitzem un poc no ho són tant,
un de què més s'esta sentint estos dies és: no imposar als altres les nostres
creences.
No cal que recorde que este argument és el que
s'utilitza per a justificar lleis com la del divorci, l'avortament, etc., amb
el que es tranquil·litza la consciència de què han de legislar, es diu que un
legislador en exercici de la seua labor no pot imposar als altres les seues
creences.
Es continua tergiversant el sa principi de
respectar la llibertat dels altres dient que no s'han d'imposar als altres les
opinions sobre la llei natural: si la teua consciència t'ho impedix, es diu, tu
no et divorciaràs, però no tens dret a exigir que la llei prohibisca el
divorci, a qui no crega que el matrimoni haja de considerar-se indissoluble. I
el mateix raonament s'aplica a l'avortament, a l'eutanàsia, a les drogues, etc.
Amb este plantejament, si el meditem un poc, a on
portaríem la funció de l'Estat? Potser s'estaria arribant a la necessària
conseqüència del materialisme de reduir l'Estat només a la direcció econòmica.
No podem caure en semblant engany.
Cal deixar clar que impedir, lluitar amb mitjans
nobles, perquè una llei humana no contrarie a la llei natural, no és coartar la
llibertat dels altres, per molts que siguen els que pretenguen eixa llei. Al
contrari, es tractaria de llevar obstacles per a l'exercici de la llibertat, o
no és humà oposar-se al que facilita les misèries humanes.
Una llei democràticament establida, si és contrària
a la llei natural, és una injustícia i una tirania (en realitat, no és
democràcia sinó demagògia). Quan parlem de totalitarismes, d'opressions,
d'abusos de poder o de tirania, tenim una especial tendència a imaginar-nos a
una persona o grup minoritari de persones que imposa la força, la violència —la
injustícia en altres paraules— a la gran massa de la població. I oblidem que
tot això pot ser exercit igualment per un Parlament o per una majoria. Negar
açò, concedir a la democràcia el carisma creador de la justícia i de la moral,
és trastornar els termes del problema i manipular el terme democràcia,
donant-li un sentit que no és el propi.
En altres paraules, la llei natural no deu ser
objecte de votacions. La democràcia és una forma de govern bona —sens dubte la
millor i més desitjable en el nostre context cultural— fundada, igual que
altres formes lícites, en la llei natural. És esta llei la que possibilita la
democràcia, perquè la democràcia es basa en la naturalesa de l'home i de la
societat. Perquè la democràcia es funda en la llei natural, quan d'ella se
separa, es corromp i es transforma en eixa corruptela que és la demagògia.
Democràcia és, pròpiament, nom de forma de govern.
Forma, no contingut. Es referix a la forma d'accedir els governants al poder, a
la forma de dictar les lleis, a la forma de controlar l'exercici del poder.
Però la forma no altera el contingut. Quan afirmem que les lleis positives han
de ser conformes a la llei natural s'al·ludix al seu contingut, i això és
vàlid, tant per a la llei dictada per un governant, com per a l'aprovada per un
Parlament o l'establida per referèndum o plebiscit. A totes les lleis, siga
quina siga la forma del seu establiment, és aplicable que han de ser justes. No
sols el governant pot ser injust, també ho pot ser el poble en el seu conjunt.
La democràcia, no menys que el govern personal,
està sotmesa a la llei impresa en la naturalesa. He ací el radical sense sentit
de sotmetre a votació normes o principis de Dret Natural. Una llei democràtica
de discriminació racial, serà democràtica, però no deixarà de ser una sense
raó, i una injustícia, i més que democràtica caldrà anomenar-la demagògica.
Feliç Vesprada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario