“El correcte és el correcte, encara que no ho faça
ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque
respecte d'això”. (G. K. Chesterton).
Hui la posta de sol serà a les 21:30 hores i demà
clarejarà a les 06:40, en una nit que no augmentarà la seua duració, repetirà
el mateix horari que ahir.
Després de les últimes eleccions pareix que els
espanyols hem volgut donar un escarment al bipartidisme, no sistemàticament en
si mateix, sinó perquè els dos partits que ho feien possible estaven
protagonitzant un grau de frustració tal, que l'atmosfera s'havia fet
irrespirable.
Hem vist com s'ha permés l'entrada d'altres partits
polítics amb l'esperança que estos, amb les seues promeses de canvi,
aconseguiren que circulara l'aire i feren més respirable l'atmosfera de
l'Estat.
El que estem veient fins al moment, em fa albergar
seriosos dubtes que vaja a ser així, més aïna em fa la impressió que el que ha
ocorregut és que hem ampliat el nombre de què entre si, es van a repartir el
poder i tot el que el poder pot oferir.
Sí, perquè fixar-vos que ha passat ja més d'un mes
que vam depositar els nostres sobres en les urnes i l'única cosa que veiem és
que cada dia estem més perplexos al veure els partits polítics tancats en
l'intricat laberint d'unes negociacions, en les que al marge dels verdaders
interessos dels ciutadans, ningú pareix capaç de posar orde en el guirigall
protagonitzat especialment pels partits nous, que dit siga de pas, en termes
generals, són els que menys suport popular han obtingut.
Són els perdedors dels perdedors que estan
començant a mostrar el verdader objectiu de la seua presència en el vell drama
polític espanyol. No és just, ni respon a la voluntat popular, que un partit
que ha obtingut únicament dos, tres o quatre escons, impose la seua voluntat
molt per damunt del que realment representa.
Però sense els seus vots, el partit que ha obtingut
el major suport públic no pot governar i aprofitant esta debilitat, igual que
els animals que han olgut la por en la seua presa, els líders dels grups
polítics minoritaris, en compte de participar en l'escena pública amb l'ànim,
tal com van prometre, de fer d'Espanya un país governable i transparent, veiem
com admeten apostes com a falsificadors a què només els mou l'ambició, i com
esgrimixen amb superb gest el sobrevalorat poder d'un escó, un escó que han
aconseguit prometent allò que saben que mai hauran de complir perquè no tenen
ni capacitat, ni competències per a això.
I veiem com no són precisament els problemes dels
espanyols el que els preocupen, sinó la seua millora política que intenten
aconseguir amb missatges i xarlatanisme de mercaders en este mercat en què s'ha
convertit l'escena política espanyola.
Cada u, davant del seu electorat salva la seua
estampa, pretenent imposar el seu programa polític, alguns amb la superba de
pretendre imposar ètiques polítiques de les quals les seues pròpies formacions
manquen, això sí, presentant-se amb risibles pretensions de futurs estadistes.
I a tot açò, en este mercat de personals i
partidistes interessos On queden els interessos dels espanyols?
Feliç Vesprada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario