Dimecres 24 de juliol del 2019.

“El correcte és el correcte, encara que no ho faça ningú. El que està mal està malament, encara que tot el món s'equivoque respecte d'això”. (G. K. Chesterton). 

La vesprada acabarà a les 21:19 hores quan el sol ens abandone i no serà fins demà a les 06:56 hores quan tornarà per a donar-nos llum i calor, mentrestant disfrutarem de la vesprada i d'una nit que esperem siga un poc més fresca.

No és casualitat el descrèdit i el desinterés que té l'activitat política, tampoc ho és el desgast i l'avorriment de moltes persones davant del compromís polític. Es deu a un procés que ve unit a la crisi que estan experimentant les institucions i a les moltes transformacions que patix la societat moderna. Però no sempre va ser així.

Si tenim en compte que el polític és l'espai del públic, llavors és també un espai de tots, que interessa a tots, que ens afecta tots i al que tots tenim d'alguna manera en compte. Sabem per tant que en política es parla del que interessa a tots i que s'apel·la a la raó de tots. Pel que la política és un espai perquè tots participem i per tant és transparent a tots.

Tot l'anterior d'alguna manera ho sabem, som conscients d'això, però, hi ha normes, lleis, regles de joc que cal respectar perquè puga funcionar en la vida en comú en la que es fonamenta la societat. Una d'eixes normes és que l'espai públic esta delimitat, és diferent del territori privat. El “públic” i el “privat” no han d'enfrontar-se, encara que en cada època i cultura puguen variar els seus límits. Un perill que sempre existix en la vida política és l'oposició entre ambdós àmbits.

En la nostra tradició democràtica hi ha un element central que mai hem d'oblidar; la igualtat de cada ciutadà, on cada un té els mateixos drets. Tots poden parlar, proposar, contradir, en igualtat de condicions amb tots i cada un dels altres ciutadans. Al seu torn, les persones designades per tots per a funcions públiques són responsables davant de tots i han de donar comptes de la seua gestió.

On es troba llavors el problema amb la política? Per on comencen llavors els problemes? Tal vegada, si mirem el que succeïa en l'antiga Grècia ens podem fer una idea. Un dels trets més significatius de la democràcia grega era el seu caràcter gratuït, es renunciava a qualsevol benefici particular per a ocupar-se del polític, es feia gratuïtament o en algunes ocasions amb una espècie de “salari mínim”, evitant així qualsevol busca del benefici personal. Però clar, llavors hi havia un problema, que només els rics podien dedicar-se a la política, era una bona idea però limitava l'accés a la política a la majoria de les persones.

S'han buscat durant tota la història diferents formes per a solucionar este problema, i tal vegada en la solució que s'està donant ara es trobe la llavor del descrèdit i el desinterés que es té per la política.

Podem veure algunes de les solucions que s'han plantejat durant la història per a saber fins que punt l'actual és la millor, però això ja serà un altre dia.

Feliç Vesprada.